6/25/2024
Sovint, els autònoms societaris que actuen com a administradors dels seus negocis realitzen aquesta funció sense obtenir una contraprestació econòmica, que sí que reben per les seves altres funcions a l’empresa. Normalment, desenvolupant papers de direcció pels quals, o bé facturen a la societat com a treballadors per compte propi, o bé cobren un salari com a empleats.
La Direcció General de Tributs ha respost recentment una consulta vinculant que aclareix com han de tributar a l’IRPF i a l’IVA els autònoms societaris que es trobin en aquesta situació. Sobretot, en l’Impost sobre el Valor Afegit, al no percebre’s cap remuneració per les funcions de soci-administrador.
Els ingressos percebuts pels autònoms societaris en les seves funcions de direcció del negoci són serveis que tenen la naturalesa de rendiments d’activitats econòmiques, sempre que emetin una factura al negoci i mantinguin la seva independència com a professionals, igual que passa amb els treballadors per compte propi persona física habitualment.
Per contra, la tributació a l’IVA dependrà de si respon a aquestes funcions o a les de soci-administrador: en el primer cas, haurà d’estar subjecte a IVA si la seva feina no queda sotmesa als criteris de l’entitat. És a dir, si realment el soci és autònom en la seva labor de direcció; mentre que, en el seu paper d’administrador, no cal retenir l’IVA quan no existeixi una remuneració per això.
Els autònoms societaris no han de retenir IVA per la seva labor com a administradors del negoci
Els cas al qual fa referència la consulta resposta per la Direcció General de Tributs correspon a un autònom societari que és administrador d’un negoci que ofereix serveis de publicitat i relacions públiques. El treballador per compte propi no rebia cap remuneració per això, tot i que sí per les seves funcions com a director creatiu de l’empresa.
Aquest autònom va consultar a Tributs sobre la fiscalitat en IRPF i IVA de les seves funcions, responent l’organisme que cal diferenciar entre les seves funcions com a administrador i com a director creatiu. Es tracta de dos papers diferents, i la tributació dels quals també ho és, perquè no percebia cap ingrés com a soci-administrador.
Respecte a les seves funcions com a administrador, la DGT va considerar que, “amb caràcter general, l’activitat desenvolupada per una persona física que tingui la condició d’administrador o membre del consell d’administració no estarà subjecte a l’IVA”. A més, en aquest cas concret el càrrec d’administrador és gratuït, “per la qual cosa en cap cas la seva activitat quedarà subjecte a l’IVA”.
Per contra, dins de les seves funcions com a director creatiu del negoci, un lloc pel qual l’autònom sí que rep una remuneració, Tributs va respondre que l’obligació de retenir IVA dependrà de si la feina “es realitza de manera independent, i només quedarà subjecte a l’IVA quan el professional no quedi sotmès als criteris organitzatius de l’entitat i realitzi l’activitat sota la seva responsabilitat i suportant el risc econòmic”.
En definitiva, haurà d’incloure l’IVA a les factures que s’emetin a l’empresa per aquest paper sempre que l’autònom realment compleixi amb les característiques que defineixen la feina per compte propi, totes basades en la independència del professional. En cas contrari, no ho hauria de fer, al ser considerat com un empleat.
Els ingressos de l’autònom administrador han de tributar en l’IRPF com a activitats econòmiques
Sobre la seva tributació en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Tributs també va diferenciar entre les remuneracions percebudes per la labor de l’autònom com a administrador de la societat -que s’han de declarar com a rendiments del treball a la RENDA- i les que cobra “pels serveis prestats a la societat al marge de la seva condició d’administrador”. En aquest cas, com a director creatiu.
La DGT va respondre que s’han de tributar com a rendiments d’activitats econòmiques – al no comptar l’autònom amb una remuneració per la seva labor com a administrador – i, “en conseqüència, haurà de complir amb les obligacions formals establertes per a contribuents que exerceixin activitats econòmiques”.
La deducció en l’Impost de Societats del sou dels administradors ha acabat a la Justícia
La tributació de les remuneracions que perceben els administradors d’un negoci ha estat objecte de dubtes en els últims mesos. Alguns, fins i tot, han acabat a la Justícia, com és el cas de la deducció en l’Impost de Societats dels sous que perceben els administradors.
L’Alt Tribunal es va tornar a pronunciar sobre aquest assumpte, donant la raó a un negoci que va intentar deduir-se el sou que van percebre els seus administradors, tot i que en els seus estatuts socials hi figurava que el càrrec no comptava amb cap remuneració. Aquest requisit era fins ara un dels més utilitzats per l’Agència Tributària per a justificar la seva negativa a aquestes deduccions.
Tens dubtes? Contacta amb nosaltres