5/6/2025
Tot i cotitzar al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), la fiscalitat de l’autònom@ col·laborador, a efectes de l’IRPF, s’aproxima a la de qualsevol assalariat. Les retribucions que percep es qualifiquen com a rendiments del treball, sotmeses a retenció i, en principi, declarades així.
Ara bé, Hisenda permet que es dedueixi la despesa sempre que es compleixin condicions que van més enllà del vincle familiar i la bona voluntat.
Què diu l’article 30.2 de la Llei de l’IRPF?
Les retribucions pagades al cònjuge o als fill@s menors que treballin habitual i continuament en l’activitat, es podran deduir, sempre que hi hagi contracte, alta a la Seguretat Social i no excedeixin del valor de mercat. No obstant, hi ha una trava important: la DGT considera que aquesta alta ha de ser al Règim General, no al RETA.
Quin és el criteri de la DGT?
La DGT ha flexibilitzat el seu criteri durant els últims anys, admetent que, quan la Seguretat Social rebutja enquadrar al familiar al Règim General i l’obliga a cotitzar al RETA, sí que hi podria haver deducció. Això sí, sempre que es pugui demostrar l’existència d’una relació laboral efectiva, amb dependència, habitualitat i subordinació.
I què passa amb la quota del RETA?
Si el titular paga la quota del col·laborador se la pot deduir, però només si es compleixen les mateixes condicions anteriors. La clau és en la correlació de la despesa amb l’activitat econòmica i en què sigui el titular qui ho satisfaci correctament.
I si no és cònjuge ni fill@?
Supòsits com el d’un cunyat, una germana o un nebot poden entrar dins del règim del col·laborador, sempre que hi hagi convivència, dependència econòmica i activitat continuada. La jurisprudència fiscal, en aquest punt, ha estat clara: si s’acredita que la despesa està vinculada amb l’activitat i no es un simple parany per a rebaixar la factura fiscal, també seria deduïble.
En definitiva, més que el parentesc, el que determina la deducció és la prova de realitat laboral: contracte, control horari, presència habitual, aportació real al negoci i, per descomptat, una retribució ajustada al mercat.
Consells pràctics:
- Redacta un contracte clar i amb funcions definides. Tot i que es tracti de la teva parella o fill@, no n’hi ha prou amb un acord verbal.
- Documenta la col·laboració. Control d’horaris, tasques assignades, correus, informes... tot compta a l’hora de provar que hi ha una relació laboral real.
- Assegura’t que la Seguretat Social emeti resolució expressa. Si rebutja l’alta al Règim General, guarda aquest escrit: pot marcar la diferència en una inspecció.
- No abusis de les xifres. El salari ha de ser coherent amb el lloc i l’experiència. Les retribucions fictícies o desorbitades poden aixecar sospites.
- Declarar i retenir. Si hi ha rendiments del treball, aplica la retenció corresponent o justifica la seva absència si es compleix el límit excloent.
Contractar un familiar com a autònom@ col·laborador és perfectament legal, però no eximeix de complir amb es exigències tributàries. Si l’autònom@ titular pretén deduir-se el salari i la quota de RETA del col·laborador, haurà d’estar preparat per a demostrar que hi ha una relació laboral real, amb totes les de la llei. No n’hi ha prou amb compartir sostre o cognom: Hisenda demana proves i, si les tens, no hi posarà objeccions.
Tens dubtes? Contacta amb nosaltres