10/16/2023
Una de les fonts d’informació més importants per l’Agència Tributària quan visita un negoci és el correu electrònic, on les empreses es comuniquen amb els seus clients i proveïdors, envien factures i parlen sobre les seves operacions comercials.
Una recent sentència del Tribunal Suprem va aclarir quan pot Hisenda entrar en un negoci i revisar fins i tot els seus correus electrònics. La Inspecció ha de complir algunes condicions per a accedir a les comunicacions de l’empresa.
Aquesta sentència recorda que el domicili de l’empresa és inviolable i les comunicacions, inclosos els correus electrònics, estan garantides per la Constitució. I també que, sense ordre judicial, la Inspecció d’Hisenda no pot entrar en cap cas a les zones protegides del negoci, com pot ser l’oficina, ni molt menys a l’ordinador i als correus electrònics, a no ser que l’empresari@ els permeti l’entrada.
La Inspecció no pot accedir a un negoci ni als seus correus sense ordre judicial
Els correus electrònics del negoci tenen doble protecció per part de la Constitució. D’una banda, a l’estar normalment a l’ordinador de l’empresa, que es troba gairebé sempre en una zona constitucionalment protegida, com poden ser les oficines, que regula la inviolabilitat del domicili. A més, també està garantida la integritat de les comunicacions, excepte resolució judicial.
D’altra banda, en un principi fa falta ordre d’un jutge per a poder revisar qualsevol correu d’una empresa. A més, no només s’ha de permetre l’entrada, sinó que també s’ha de precisar que es permet l’abocament i copiat dels correus per tal que la Inspecció els revisi.
L’empresari@ es pot oposar a l’entrada al negoci i a la revisió dels seus correus si no existeix resolució judicial
Si no hi ha resolució judicial la Inspecció no pot entrar a l’oficina, ni a les zones on es realitza l’activitat, excepte que l’empresari@ ho consenti. Per contra, si hi ha permís del jutge, normalment es precisa el que s’està buscant i si estan autoritzats per a descarregar aquests correus electrònics, la Inspecció ho pot fer.
El problema és que, en alguns casos, l’Agència Tributària pot presentar-se sense prèvia autorització i l’empresari@, per por a ser sancionat per obstrucció, els sol deixar passar fins i tot quan no tindria per què fer-ho.
El negoci té zones “constitucionalment protegides”
Dins de les visites in situ i per sorpresa de la inspecció d’Hisenda, es diferencien dos tipus d’espais: els oberts al públic i els que no ho estan. Aquesta diferència, habitualment, és la que marca el procediment que hauria de seguir el funcionari i també l’actuació que podria portar a terme el contribuent afectat per aquesta investigació.
A les zones d’un negoci que estan obertes al públic com, per exemple, la part del local d’un restaurant on hi ha les taules, o la zona d’una fruiteria on esperen els clients per a ser atesos, no és necessari cap tipus d’autorització. En aquest cas, n’hi ha prou amb el propi accés, sense que hi hagi d’haver cap ordre judicial ni de cap tipus per a justificar-ho.
No obstant, quan la inspecció vol accedir a les zones constitucionalment protegides, que hi ha en qualsevol negoci, sí que necessita una ordre judicial, ben argumentada i amb alguna cosa més que simples sospites. Aquestes poden ser des de despatxos o zones de reunions fins a soterranis on s’arxiven alguns documents i està prohibida l’entrada a tercers aliens al negoci. En altres paraules, gairebé tot el que no sigui espai obert al públic, pot ser declarat com a “zona restringida” i per tant constitucionalment protegida.
En aquest cas, Hisenda no pot vulnerar els drets fonamentals d’autònoms i petits negocis sense una ordre judicial. Aquests són:
- “Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal, familiar i a la pròpia imatge”.
- “El domicili és inviolable. Cap entrada o registre s’hi podrà fer sense consentiment del titular o resolució judicial, excepte en cas de flagrant delicte”.
- “Es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte resolució judicial”.
- “La llei limitarà l’ús de la informatica per a garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”.