|
A la recent sentència STS 4175/2023 DE 17 D’OCTUBRE DE 2023 de la Sala Social del Tribunal Suprem en recurs de cassació unificador de doctrina la qüestió a resoldre consisteix en determinar si l’apropiació indeguda de productes sense ser abonats per la persona treballadora d’un supermercat és motiu suficient per qualificar l’acomiadament com a procedent si així es preveu al règim disciplinari del conveni col·lectiu aplicable o, si pel contrari, ha de qualificar-se com un acomiadament improcedent per l’escàs valor dels productes sostrets.
Com a antecedents interessa ressaltar que el dia 30 de gener de 2021 la treballadora va ser requerida pel Cap de Torn en els controls rutinaris de fi de torn en el que es va detectar que aquesta duia una bossa amb varis articles d’entre els quals n’hi havia dos que no havien estat pagats, dos difusors recanvis d’ambientador, per un valor total de 5,52 euros. L’empresa va procedir mitjançant burofax a acomiadar-la disciplinàriament.
Tant el Jutjat Social nº1 de Vitòria com la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc van declarar l’acomiadament com a improcedent. En ambdós casos, es sospesava si és d’aplicació la teoria gradualista (valorar les circumstàncies individuals que concorren) o si l’apropiació indeguda amb independència del valor econòmic i del perjudici a l’empresa és una causa legítima suficient. Es valorava que la treballadora tenia una antiguitat de 4 anys, no havia estat sancionada amb anterioritat, l’apropiació es va produir exempta de maquinació o ocultació i el valor dels béns era escàs el qual incidia en l’ínfim lucre de la treballadora i l’insignificant perjudici per l’empresa. Determinant doncs la improcedència de l’acomiadament.
L’acomiadament disciplinari de la treballadora es basa en la vulneració de l’article 54.2 de l’ET (transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en el desenvolupament de la feina) i l’article 52.III.C) apartat 2 i 13 del conveni col·lectiu d’aplicació essent el del Grup Champion. L’apartat 2 disposa com a falta molt greu l’apropiació indeguda de mostres promocionals o qualsevol altre article, descompte o benefici destinat a clients, amb independència de que tingui o no valor de mercat; la deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades (...), mentre que l’apartat 13 torna a fer referència a la transgressió de la bona fe i l’abús de confiança.
El Tribunal Suprem recorda que la negociació col·lectiva pot incloure entre les faltes laborals molt greus que justifiquin l’acomiadament disciplinari comportaments concrets que constitueixin especificacions dels incompliments contractuals genèrics establerts a l’article 54.2 de l’ET.
A l’anterior, cal afegir que l’article 5a) de l’Estatut dels Treballadors imposa a les persones treballadores com a deure laboral bàsic la bona fe de la seva actuació. L’exigència de la bona fe és un dels pilars de la prestació laboral i, per tant, el seu incompliment pot ser objecte de sanció disciplinària per l’empresari/a.
Al marge de l’anterior, el tribunal conclou que l’actuació de la treballadora compromet la situació personal de la resta de la plantilla que presta servei a l’establiment en el que han succeït els fets. Pel que els efectes de la seva conducta van més enllà del perjudici econòmic per l’empresa i s’estén a la confiança en la resta del personal.
Finalment, la Sala considera que la treballadora ha actuat intencionadament i de forma deliberada en perjudici de l’empresa, amb independència del valor econòmic, amb la realització d’una conducta il·lícita i manifestament contrària a dret, que faculta i legitima a l’empresa per sancionar-la de conformitat amb el conveni col·lectiu d’aplicació.
Necessites assessorament laboral o legal per a la teva empresa?
A TAX podem ajudar-te. Contacta'ns.
|