6/23/2026
Daniel Domené
Assessor fiscal de TAX
ddomene@tax.es
La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l’assumpte C-603/24 (Stellantis Portugal) torna a posar de manifest la importància de la correcta interacció entre els preus de transferència i l’IVA en les operacions intragrup.
El cas analitzat fa referència a un grup multinacional del sector de l’automoció en què una societat distribuïdora a Portugal operava sota un sistema de preus de transferència orientat a garantir un marge de rendibilitat objectiu. Amb aquesta finalitat, es realitzaven ajustos de tancament d’exercici entre les entitats del grup, instrumentats mitjançant notes de càrrec o d’abonament i vinculats a diferents costos associats a l’activitat de distribució.
L’Administració tributària portuguesa va sostenir que aquests ajustos havien de qualificar-se com a contraprestació d’una prestació de serveis subjecta a IVA, entenent que la distribuïdora repercutia determinats costos a les entitats fabricants del grup.
No obstant això, el TJUE rebutja aquesta interpretació automàtica i conclou que la simple existència d’un ajust de preus de transferència no implica, per si sola, l’existència d’una operació subjecta a IVA. Perquè hi hagi subjecció a l’impost, cal que concorri una relació jurídica en què s’identifiqui un servei concret i una contraprestació directament vinculada a aquest servei.
En el cas enjudiciat, el Tribunal considera que l’ajust no remunera un servei individualitzat, sinó que respon a un mecanisme d’alineació de rendibilitat propi de la política de preus de transferència del grup. En conseqüència, no pot qualificar-se automàticament com una prestació de serveis subjecta a IVA. Tanmateix, la sentència deixa oberta la possibilitat que, en determinats supòsits, aquests ajustos puguin incidir en la base imposable d’operacions prèvies si es consideren modificacions del preu inicialment pactat.
Aquesta resolució no exclou els ajustos de preus de transferència de l’àmbit de l’IVA, sinó que reforça la necessitat de dur a terme una anàlisi cas per cas, atenent la realitat econòmica de cada operació. El risc fiscal no rau en l’ajust en si mateix, sinó en el seu disseny, documentació i coherència amb el tractament comptable, contractual i fiscal aplicat pel grup.
A la pràctica, resulta essencial assegurar la coherència entre la política de preus de transferència, els contractes intragrup, la facturació (notes de càrrec i d’abonament) i el tractament en IVA, diferenciant correctament entre ajustos de rendibilitat i prestacions de serveis específiques, a fi d’evitar contingències fiscals.
Punts clau:
- El TJUE descarta la subjecció automàtica a IVA dels ajustos de preus de transferència.
- És imprescindible l’existència d’un servei concret i d’una contraprestació directa.
- Els ajustos de rendibilitat no impliquen necessàriament una prestació de serveis.
- Pot existir impacte en IVA si l’ajust modifica el preu d’operacions prèvies.
- El risc fiscal se centra en la coherència documental, contractual i comptable.
Per a qualsevol dubte, l’equip d’assessorament fiscal de TAX Economistes i Advocats està a la teva disposició.
Tens dubtes? Contacta amb nosaltres