9/30/2025
El panorama laboral espanyol encara els últims mesos de l’any amb una agenda normativa carregada. Tot i que no totes les mesures s’arribaran a materialitzar abans del tancament del 2025, sí que marquen el full de ruta immediat en el qual empreses, treballador@s i professionals del dret s’hauran de centrar.
- El salari mínim del 2026 ja a l’horitzó
El Govern ha anunciat que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) experimentarà una nova pujada el 2026, seguint el camí d’increments pactats amb sindicats i patronal. Tot i que no tindrà efectes immediats el 2025, la seva definició i negociació condicionaran els convenis col·lectius i les estratègies de les empreses en matèria de despeses laborals.
- Registre de jornada digital obligatori
La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals no compta amb el suport suficient al Parlament, però a canvi s’ha accelerat una altra obligació: el registre horari digital. La mesura busca reforçar el control sobre les hores treballades, garantir la traçabilitat i limitar abusos en matèria d’hores extra. Es preveu que abans de final d’any existeixi un marc més detallat que obligui a les companyies a adoptar sistemes digitals, desplaçant l’actual format en paper que encara perviu en moltes empreses.
- Transposició de la Directiva Delegada (UE) 2023/2775
L’agenda legislativa europea també marca el pas. Espanya ha de transposar la Directiva Delegada 2023/2775, que introdueix nous criteris relacionats amb el volum de negoci per certes obligacions empresarials.
- Condicions laborals més transparents
Una altra transposició pendent és la relativa a les condicions laborals transparents i previsibles. La normativa europea imposa obligacions addicionals a les persones que contracten en relació amb la informació contractual: horari laboral, remuneració, entre d’altres. L’objectiu és reforçar la seguretat jurídica dels treballadors i evitar l’opacitat en la contractació, una mesura que impactarà de ple en els models de contractació habitualment utilitzats.
- L’avantprojecte de l’Estatut del Becari
En fase d’avantprojecte es troba l’anomenat Estatut del Becari. La seva aprovació definitiva encara sembla lluny, però el text ja anticipa una regulació més estricta de les pràctiques no laborals, limitant abusos i assegurant drets bàsics com retribució mínima, cotització a la Seguretat Social i un marc formatiu real. El debat seguirà viu durant els propers mesos i marcarà un abans i un després sobre aquest col·lectiu.
- Reforma de l’acomiadament després del Suprem
Finalment, la recent sentència del Tribunal Suprem sobre l’acomiadament rebutja incrementar la indemnització per acomiadament via la Carta Social Europea. S’obre així la porta a una futura reforma legislativa que clarifiqui el marc legal, buscant un equilibri entre la seguretat jurídica de les empreses i la protecció dels treballadors, que provocarà molts comentaris, i a tornar a obrir el debat segurament durant el següent any.
- Un final d’any de transició normativa
En definitiva, el mercat de treball tindrà un final d’any marcat per la transició normativa. Sense grans reformes immediates, però amb canvis importants a l’horitzó, els propers mesos seran decisius per a definir com entrarà Espanya al 2026: amb un SMI més alt, registres horaris digitalitzats, major transparència contractual i possiblement un nou Estatut per a becaris. La clau rau en la capacitat dels agents socials i del legislador per a traduir aquesta agenda en normes efectives i aplicables a la pràctica diària d’empreses i treballadors.
Amanda Riera
Assessora laboral de TAX Barcelona
ariera@tax.es