8/1/2022
El BOE del 27 de juliol del 2022, ha publicat el Reial Decret 629/2022, del 26 de juliol, pel qual es modifica el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per Llei Orgànica 2/2009, aprovada pel Reial Decret 557/2011, del 20 d’abril.
L’entrada en vigor d’aquesta modificació es produirà el 16 d'agost, excepte allò previst a l’apartat novè, a través del qual se suprimeixen els articles que integren el capítol IV “Residència temporal i treball per compte aliè de durada determinada”, que entrarà en vigor un any després de la publicació al “Butlletí Oficial de l’Estat”.
L’objectiu d’aquesta reforma ve referit a la necessitat de donar resposta d’una banda i de manera àgil, als desajustos del mercat laboral espanyol derivats de l’escassetat de mà d’obra des de l’àmbit migratori i, d’altra banda, a situacions preexistents no resoltes amb l’actual normativa, atenent a la plena salvaguarda de les condicions laborals. Així mateix, es pretén adequar el marc de les autoritzacions de treball al nou sistema de contractació previst al Reial Decret Llei 32/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, i actualitzar alguns elements de figures previstes al Reglament d’Estrangeria després de les novetats jurisprudencials dels últims anys, de manera que s’integren al reglament solucions que ja s’havien aportat a través d’instruccions.
Punts clau de la reforma
a) La necessitat d’actualitzar i millorar l’actual normativa migratòria vinculada a l’àmbit laboral amb la finalitat de cobrir les necessitats i desajustos del mercat de treball. A aquests efectes:
- Es modifica la determinació de la situació nacional d’ocupació orientada a conformar un Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura que permeti reflectir de manera més exacta les necessitats del mercat de treball.
- Es produeix una millora en els procediments de la gestió de la contractació en origen i de la migració circular, fidelitzant als qui compleixin tots els compromisos adquirits.
- S’adeqüen els arrelaments laboral, social i familiar a la realitat laboral i social actual.
“Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya ni al seu país d’origen o en el país o països on hagin residit durant els últims cinc anys, que demostrin l’existència de relacions laborals la durada de les quals no sigui inferior a sis mesos, i que es trobin en situació d’irregularitat en el moment de la sol·licitud”.
- Es crea la figura de l’arrelament per la formació. Així, es proposa, en aquest sentit, que persones que es trobin a Espanya irregularment i que compleixin un compromís efectiu de formació puguin obtenir una autorització de residència, fet que facilitarà l’obtenció de personal amb una determinada formació per les empreses i evitarà la incorporació al mercat laboral de persones que treballin de manera precària o irregular.
b) La transposició de la Directiva (UE) 2016/801 del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de maig del 2016, relativa als requisits d’entrada i residència dels nacionals de països tercers amb finalitats d’investigació, estudis, pràctiques, voluntariat, programes d’intercanvi d’alumnes o projectes educatius i col·locació au pair, es va portar a terme prenent per base que l’activitat bàsica de l’estudiant estranger a Espanya era la seva activitat formativa, de manera que no es permetia que un estudiant estranger pogués treballar a Espanya de manera simultània amb els estudis, tret d’excepcions. No obstant, la referida Directiva contemplava un marge de discrecionalitat més ampli als efectes de compatibilitzar estudis i feina, de manera que la present reforma dona resposta a una demanda estudiantil i de les institucions universitàries en el sentit apuntat, així com a fomentar la internacionalització de les Universitats espanyoles amb un sistema més favorable d’atracció d’estudiants.
c) Es modifica el regim d’activitats per compte propi, fent més accessible l’emprenedoria i l’auto ocupació a les persones estrangeres. Es determina la màxima compatibilitat entre feina per compte aliè i per compte propi per així incentivar l’emprenedoria entre les persones migrants i s’estén la seva vigència fins als quatre anys.
d) Es crea un règim propi del familiar del ciutadà espanyol que desitja mantenir a Espanya la seva unitat familiar, i també es flexibilitzen els requisits de reagrupament familiar quan afecten a menors estrangers, o a persones amb discapacitat o en situacions de vulnerabilitat (“(...) valorant l’edat, desenvolupament físic i emocional del familiar reagrupat, la relació amb el seu reagrupant, i el número de membres de la unitat familiar, fent una interpretació favorable a la vida familiar, i a més es reuneixin els restants requisits legals i reglamentaris per la concessió de l’autorització de residència per reagrupament familiar”)
e) Per últim, per tal de millorar la tramitació d’expedients i agilitzar les autoritzacions i renovacions es crea una nova unitat administrativa per la Disposició Addicional única que assenyala:
“En el termini de sis mesos es crearà, depenent de la Direcció General de Migracions, la Unitat de Tramitació d’Expedients d’Estrangeria, que portarà a terme funcions de gestió i suport en la tramitació de les autoritzacions de residència o treball, en col·laboració amb la resta d’òrgans competents, i per l’àmbit territorial que s’estableixi”.