Després de gairebé un any i mig de pandèmia ha estat publicada la Llei 10/2021 de 9 de juliol de treball a distància. Aquesta norma s’aplicarà a les relacions laborals que es realitzin amb caràcter regular a distància i que, almenys, arribi a un 30% d’aquesta en un període de referència de 3 mesos, és a dir, un dia i mig aproximadament a la setmana, com a mínim. Així mateix, estableix la llei que no han d’existir diferències injustificades entre aquests treballadors i els que prestin la seva feina de manera presencial, havent de ser respectats tots els drets sense discriminació entre ambdós treballadors.
Acord de Treball a Distància
El treball a distància serà voluntari i haurà de constar per escrit un contingut mínim, previ a l’inici del treball a distància. Un acord on hi constaran l’inventari de mitjans i equips, així com consumibles i vida útil o període màxim per la seva renovació, enumeració de despeses, quantificació i moment d’abonament, horari i normes de disponibilitat, centre de treball al qual queda adscrit el treballador, lloc on es realitza la feina, terminis per exercir la reversibilitat, mitjans de control empresarial de l’activitat i procediment en cas de dificultats tècniques que impedeixin el normal desenvolupament de la feina a distància, així com la duració d’aquest acord.
Es donarà una còpia d’aquest acord a la representació dels treballadors i es comunicarà el mateix a l’Oficina d’Ocupació.
El caràcter de l’acord és voluntari, si bé estableix preferència pel caràcter presencial dels treballadors que realitzin a distància la totalitat de la seva jornada, per la qual cosa l’empresa haurà d’informar de les vacants presencials que es produeixin.
L’horari serà establert a l’acord i podrà ser modificat sempre dins dels límits que s’estableixin en aquest, essent necessari en qualsevol cas que el treballador realitzi el registre corresponent d’entrada i sortida.
Respecte aquests acords dins de la negociació col·lectiva, es concedeix la possibilitat a la seva disposició addicional primera d’identificar els llocs de treball i funcions susceptibles de ser realitzades a través del treball a distància, condicions d’accés, desenvolupament, durada màxima així com continguts addicionals d’aquest acord, podent-se regular una jornada mínima presencial, exercici de la reversibilitat i percentatge de referència inferiors al 30 per cent establert per la llei. Caldrà que es formalitzi en el termini de tres mesos des que la norma resulti d’aplicació conforme a les normes anterior.
La llei no serà d’aplicació als acords amb aquells treballadors que prestin la seva activitat no presencial, si aquest treball a distància és inexistent amb anterioritat a l’empresa i s’ha forçat per l’actual situació de pandèmia.
El caràcter voluntari d’aquests acords, com a característica principal d’aquesta llei ha estat, segons el meu criteri, un èxit des del punt de vista humà i empresarial, ja que ha sabut harmonitzar els paràmetres de protecció necessària dels treballadors que realitzen aquest tipus de modalitat, i la necessitat organitzativa i el caràcter primordialment presencial de les relacions laborals com a característica humana de la relació de treball. El contrari hauria constituït una pèrdua del poder de direcció per part de l’empresari en termes de la relació en sí mateixa i consideració de l’empresa com a ens humà compost per persones, podent arribar a una creixent deshumanització de l’empresa i de les seves relacions personals, derivades de l’aïllament laboral, malentesos en la comunicació, creació de subgrups a l’equip de treball, estancament i crítiques a companys com a principals inconvenients associats.
Elena Turrillas González
eturillas@tax.es
Departament laboral de TAX San Sebastián