1/31/2022
El Butlletí Oficial de l’Estat del passat 30 de desembre del 2021 va publicar el Reial Decret-llei 31/2021, que modifica tant l’Estatut dels Treballadors (ET), com la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), la Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS), així com una altra sèrie de normes.
Les modificacions més rellevants afecten les matèries de contractació laboral, subcontractació d’obres i serveis, ERTOS, negociació col·lectiva en la prioritat aplicativa del conveni d’empresa i ultra activitat conveni, modificant-se diferents apartats de la LGSS en matèria de cotització, exoneracions de quotes i prestacions, també resulta rellevant la major intensitat de les infraccions i sancions en l’ordre social sobretot en matèria de contractació.
La matèria de contractació laboral és possiblement la matèria on major rellevància tindran les modificacions, s’introdueixen canvis en els contractes formatius (art. 11 ET), modificant-se tant la denominació, com aspectes rellevants de les seves condicions, reduint-se la seva durada i establint una regulació salarial que implica un major cost salarial en aquests contractes.
Els canvis amb més intensitat es produeixen no obstant, en la contractació de durada determinada (art. 15 ET) i en els contractes fixes discontinus (art. 16 ET), i el contracte fixe d’obra del sector de la construcció. La contractació temporal de durada determinada ha estat, sens dubte, de les modalitats més utilitzades en les últimes dècades, amb més de 10 milions de contractes eventuals cada any i més de 8 milions d’obra o servei determinat, la flexibilitat de la qual les empreses volen disposar s’ha articulat per la contractació temporal.
Quan a finals de març entri en vigor, les noves modalitats de contractació s’articulen per un contracte de circumstàncies de la producció amb dos subtipus de causes, unes conjunturals d’oscil·lacions productives imprevisibles amb una durada màxima de 6 mesos ampliable per conveni col·lectiu a 12 mesos, i d’altres ocasionals, previsibles que l’empresa podrà utilitzar durant un període de 90 dies a l’any, en aquests contractes es penalitza la seva durada inferior a 30 dies amb una cotització addicional. L’anterior contracte d’interinitat passa a denominar-se de substitució, però manté els mateixos supòsits de formalització. La limitació que resulta del canvi normatiu se centra en la derogació del contracte d’obra o servei, en l’increment de les sancions fins els 10.000€ per contracte irregular, i en una major limitació en la reiteració de contractes.
La pedra angular de la reforma se centra en la reformulació del contracte fixe discontinu que es converteix en un veritable “calaix de sastre” que recollirà bona part de la temporalitat anterior. Destaca també la modificació del contracte fixe d’obra que passa a denominar-se contracte indefinit adscrit a obra de construcció, es regulen causes d’extinció del contracte que en l’habitualitat pràctica determina la seva aplicació temporal.
A la regulació de la subcontractació de serveis s’hi estableix la garantia salarial per aplicar el salari del conveni sectorial de l’activitat desenvolupada per la contracta o subcontracta, el canvi normatiu no exigeix l’aplicació del conveni de l’empresa principal com es va plantejar inicialment.
Els canvis en negociació col·lectiva afecten d’una banda, a l’eliminació de la prioritat del conveni d’empreses en matèria salarial, i el manteniment de la vigència del conveni en ultra activitat. En ERTOS s’introdueixen alguns canvis en el procediment i s’estableixen exoneracions de quotes vinculades a la formació.
Antonio Benavides Vico
Advocat i ex inspector de Treball i Seguretat Social