9/8/2021
El passat 10 de juliol de 2021 va entrar en vigor la nova Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que al seu torn transposa una Directiva Comunitària de 2016, per la qual es van establir una sèrie de normes contra les pràctiques d'elusió fiscal.
L'objectiu d'aquesta llei és, segons el Ministeri d'Hisenda, buscar el “repartiment de la càrrega tributària que ha d'aixecar la generalitat dels i les contribuents en el nostre sistema tributari segons els criteris de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat”. La nova norma s'emmarca en la premissa del Govern de “adaptar un sistema tributari espanyol al segle XXI i s'inclou en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència”. Aquí queda això.
Sense ànim de ser exhaustius i analitzar en profunditat les mesures aprovades, les següents novetats són rellevants:
1. Substitució del valor de mercat pel valor de referència a l'efecte de l'Impost sobre Patrimoni, Successions i Donacions i Transmissions Patrimonials.
2. Limitació de pagaments en efectiu. L'import màxim que, amb caràcter general, podrà pagar-se en efectiu es redueix a 1.000 euros (abans 2.500 euros).
3. Modificacions de la Llei General Tributària. Amb l'objectiu de reduir la litigiositat i facilitar el compliment de les obligacions tributàries:
- Recàrrecs per presentació extemporània de declaracions: el nou règim estableix un recàrrec gradual de l'1% per mes de retard i un recàrrec del 15% per a retards superiors a 12 mesos. D'aquesta manera es redueixen els recàrrecs fins ara fixats en el 5, 10 i 15 per cent, en funció de si el retard era de fins a 3, 6 o 12 mesos i un recàrrec del 20 per cent per a retards superiors a 12 mesos.
- La reducció de les sancions derivades d'actes amb acord passa del 50 al 65 per cent.
- La reducció per ràpid pagament de les sancions s'incrementa del 25 al 40 per cent.
4. Imposts de Societats “Exit Tax” o trasllat de societats espanyoles a l'estranger. Amb la nova Llei, el règim de diferiment es substitueix per la possibilitat d'optar per fraccionar el pagament del deute tributari en cinc parts iguals.
5. IRPF. Reducció per l'arrendament d'immobles destinats a habitatge. S'aclareix que aquesta reducció només es pot aplicar sobre el rendiment net positiu calculat pel contribuent en la seva declaració sense que procedeixi la seva aplicació sobre el rendiment net positiu determinat per l'Administració en un procediment de comprovació o Inspecció.
I altres relatives a Sicavs, Jurisdiccions no cooperatives (paradisos fiscals), Inspecció en el domicili dels contribuents, etc.
D'entre totes les novetats hi ha dues que mereixen una especial atenció i comentari per la cerca d'aquesta “igualtat tributària” i per allò del Màrqueting Tributari:
1. La Prohibició d'amnisties fiscals. En aquest sentit ja va ser el Tribunal Constitucional al 2017 el que va declarar que l'Amnistia Fiscal de 2012 va ser il·legal en afectar essencialment el deure de contribuir de tots els ciutadans i trencar aquest principi d'igualtat. És a dir, amb aquest pronunciament potser no era molt necessari legislar sobre això quan ja hi havia sentència judicial ferma. No obstant això, el problema no és de política legislativa sinó de moralitat política i ètica natural. La qüestió no és perdonar deutes, sinó deixar de perseguir a aquell que havia obtingut un Patrimoni a través de fets delictius.
Acudim a aquesta maleïda hemeroteca que mai falla. Transcric literal la informació publicada a “La Vanguardia” a data 8 de març de 2015: “L'amnistia fiscal del 2012 ha fet aflorar informació extraordinàriament sensible en un context de desconfiança social a les elits polítiques i gestores del país. I les últimes troballes de l'Agència Tributària poden tenir enormes conseqüències en un any políticament complex. Concretament, les 705 persones d'entre els 32.000 evasors fiscals que es van acollir a l'amnistia i que presenten indicis de possible blanqueig de capitals són exclusivament polítics i alts funcionaris de l'Estat o familiars directes d'aquests els actius dels quals fins ara ocults i acabats de declarar no es justifiquen amb els seus ingressos ordinaris”.
Què ha ocorregut amb aquests defraudadors il·lustres? Com assimilem allò que Hisenda som tots? No mirem a un altre costat.
2. La modificació del Valor de mercat pel Valor de Referència. La norma incorpora un nou concepte en la valoració dels immobles, denominat valor de referència, que afecta l'Impost sobre Successions i Donacions, a l'Impost sobre el Patrimoni i a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals, principalment.
Aquest valor de referència haurà de ser calculat per part de la Direcció General de Cadastre per a cada immoble. El Cadastre haurà d'aprovar un informe anual del mercat immobiliari sobre la base del qual haurà de determinar el valor de referència basant-se en mapes de valors i valors mitjans. Segons la nova Llei el Cadastre haurà de publicar en la seva seu electrònica el valor de referència dels immobles a través d'un edicte, abans del 30 d'octubre de l'any anterior al que el valor de referència hagi de fer efecte. En aquest edicte es donarà publicitat dels elements que s'han tingut en compte per a determinar el valor de referència de cada immoble.
Amb el nou valor de referència, com afectarà les actuals diferències de tributació d'aquests impostos a les diverses Comunitats Autònomes? Suposarà un augment del valor de l'immoble a efectes fiscals i de la tributació en els Impostos cedits a les CCAA?
A Barcelona, tenim múltiples situacions personals de clients amb interessos econòmics en diverses Comunitats Autònomes. Vegem un exemple de com està afectant la residència a la tributació efectiva en IPRF, IP i ISD per a una persona que viu a Madrid, Catalunya o Andalusia. Pensem en un client que ha percebut 75.000 euros a l'any per rendiments del treball, ha mort amb un únic hereu i és titular d'un patrimoni de 2 milions d'euros. El supòsit de fet és artificial, però perfectament real i demostra les diferències brutals de tributació:
Tributació per Impost i Comunitat Autònoma:
I.R.P.F. = 23.377€ (Catalunya) 22.796€ (Madrid) 23.405€ (Andalusia)
I.P. = 10.855€ (Catalunya) - (Madrid) 9.669€ (Andalusia)
I.S.D. = 152.510€ (Catalunya) 6.025€ (Madrid) 2.811€ (Andalusia)
Sobren més dades i exemples… Quan tindrem un sistema eficaç que busqui el repartiment de la càrrega tributària segons els criteris de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat? Realment no semblen proporcionades aquestes diferències entre Comunitats ni que una mateixa renda tributi tres vegades: per la seva obtenció, per la seva propietat i titularitat i per la futura successió. Aquesta nova Llei més que prevenir el frau suposarà un augment en la càrrega fiscal dels ciutadans: màrqueting tributari.
Javier Santolaria
jsantolaria@tax.es
Soci Director de TAX Barcelona