5/10/2021
La pandèmia de la Covid-19 ens ha portat moltes preocupacions relacionades sobretot amb la salut i la feina, i potser no ens hem assabentat (ja que se n’ha fet poca publicitat), que el passat 1 de maig de 2020 va entrar en vigor la modificació de l’Impost de Successions de Catalunya.
L’impost de Successions és un impost que a Catalunya fa temps que està en el punt de mira. Si bé en els últims anys semblava que s’havien anat reduint els tipus impositius en les herències en la línia directa (habitualment de pares a fills, on s’aplicava una bonificació molt important a la quota, on es partia d’un 99% de bonificació), això va canviar el passat 1 de maig, quan va entrar en vigor la darrera reforma de l’impost.
La reforma va modificar dos apartats molt concrets però que, a la pràctica, han suposat un increment notable de l’import a pagar en una herència mitjana: la reintroducció dels coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent (superior als 500.000€) per als contribuents dels grups I i II, i les noves condicions per a l’aplicació de la bonificació en el grup II, que parteix d’un 60% de bonificació (en comptes del 99% anterior) i que només és compatible amb la reducció de l’habitatge habitual, de manera que és incompatible amb altres reduccions, com la d’empresa familiar, i això ens obliga a escollir què és millor: si aplicar-nos la bonificació o la reducció que ens interessa.
Per aquest motiu, si bé fins abans de la reforma l’aplicació de la reducció d’empresa familiar va quedar en molts casos en un segon pla, ja que moltes vegades era més avantatjós no aplicar la reducció i sí la bonificació de la quota, ara ens trobem que cal replantejar de nou totes les herències futures, i ara més que mai, cal fer una bona planificació de l’herència i utilitzar eines que estan al nostre abast per poder optimitzar fiscalment la transmissió dels nostres béns, i en especial, l’empresa familiar, on tenim opcions com la donació de participacions que pot ser una bona eina per obtenir un estalvi fiscal futur.
Però, evidentment, la part fiscal no ho és tot, i també cal planificar l’herència des de la perspectiva civil, fent un bon testament que s’adeqüi a les necessitats de cada família. Les circumstancies familiars avui en dia són molt variades i cada vegada més complexes, per la qual cosa és convenient deixar ben regulada la nostra última voluntat davant del notari de la nostra confiança. Hem de pensar que el testament és un acte senzill, però que pot evitar molts problemes. I si hi ha algun aspecte que volem deixar ben regulat amb qui l’ha de rebre, es pot signar un pacte successori, que en aquest cas només es podrà modificar si hi estan d’acord les dues persones que l’han signat inicialment.
En el testament, el testador deixa escrita la seva voluntat de nomenar hereus, els quals heretarien tot el patrimoni del difunt a parts iguals, si no s’estableix el contrari. Però també és possible deixar béns concrets a persones concretes, que és el que s’anomena llegat. Si el testador disposa de diversos béns, i té diversos fills, una bona solució és establir un llegat per cada un on se’ls hi adjudiquin béns concrets, de manera que no hagin de compartir la propietat amb altres persones, que sempre pot ser font de conflictes.
També és recomanable fer testament en els casos de parelles de fet. També, com no, en casos de persones separades o divorciades, casos en què es pot establir qui
haurà d’administrar (i qui no) els béns que rebran els fills. També és possible establir en el testament, per famílies en general, qui volen que sigui el tutor dels fills menors, si els dos progenitors moren.
En resum, és del tot recomanable deixar escrita la nostra última voluntat en un testament fet davant de notari, a l’objecte d’evitar maldecaps als nostres familiars en un moment tan delicat com és la defunció d’una persona estimada.
Natàlia Salleras
nsalleras@tax.es
Advocada de TAX Legal