3/14/2022
Moltes persones són reticents a fer testament, moltes vegades perquè no veuen motius per fer-lo, perquè els fa recel, pensen que ja ho faran en el futur o simplement perquè no saben el convenient que és.
Des d’aquí volem aclarir alguns punts que potser els poden ajudar a prendre la decisió. Hem de tenir clar que si morim sense fer testament, la llei estableix l’ordre predeterminat de les persones cridades a succeir: en cas d’haver-hi descendents, seran aquests els que rebran l’herència, sense perjudici del dret d’usdefruit vitalici del cònjuge o parella de fet supervivent. En cas que no hi hagi descendents, l’hereu seria el cònjuge o parella de fet supervivent, conservant els pares del causant el dret a legítima. Si no hi ha cònjuge, heretarien els progenitors, i a manca d’aquests ho farien els col·laterals (primer germans, en segon lloc nebots, i en última instància els altres parents fins a 4t grau). Si no queda ningú més, succeeix la Generalitat de Catalunya.
Per tant, si el que estableix la llei per defecte no s’ajusta a la nostra voluntat, el més convenient és atorgar testament, que a més ens estalviarà d’atorgar l’acta de declaració d’hereus, que sempre cal fer quan no s’ha testat. Fer testament és un acte senzill, econòmic i pot evitar molts problemes, i més ara que les circumstàncies familiars avui en dia són molt variades i complexes. I a més, es pot canviar tantes vegades com es vulgui, així el que decidim avui, ho podrem canviar en un futur si la nostra situació ha canviat.
En el testament, hom deixa escrita la seva voluntat de a qui nomena hereu o hereus, els quals heretarien tot el patrimoni del difunt a parts iguals, si no s’estableix el contrari. Però també és possible deixar béns concrets a persones concretes, que és el que s’anomena llegat, o establir tot tipus de regulacions, tals com usdefruit de determinats béns (finques, societats, etc..), o bé deixar escrit qui volem que administri els béns que heretin els nostres fills en cas que aquests siguin menors. De fet, poden haver-hi múltiples opcions adaptades a cada cas concret. I clar està, la manera de com distribuir els béns també afectarà a la fiscalitat de successió, la qual cosa no és un tema menor.
Però a banda de totes aquestes qüestions que afecten a l’àmbit civil, sempre que parlem de la conveniència d’atorgar testament, també ho hem d’enfocar des de la part fiscal. En aquest sentit, des del passat 1 de maig de 2020, va entrar en vigor la darrera modificació de l’Impost de Successions de Catalunya, que va modificar dos apartats molt concrets de l’impost, però que a la pràctica, han suposat un increment notable de l’import a pagar en una herència mitjana: la reintroducció dels coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent (superior als 500.000€) pels contribuents del grup I i II, i les noves condicions per l’aplicació de la bonificació en el grup II , que parteix d’un 60% de bonificació (en comptes del 99% anterior) i que només és compatible amb la reducció de l’habitatge habitual, de manera que és incompatible amb altres reduccions, com la d’empresa familiar, i això ens obliga a escollir què és millor: si aplicar-nos la bonificació o la reducció que ens interessa.
Per aquest motiu, si bé fins abans de la reforma, l’aplicació de la reducció d’empresa familiar va quedar en molts casos en un segon pla, ja que moltes vegades era més avantatjós no aplicar la reducció i sí la bonificació de la quota, ara ens trobem que cal replantejar de nou les herències futures, i ara més que mai, cal fer una bona planificació de l’herència i utilitzar eines que estan al nostre abast per poder optimitzar fiscalment la transmissió dels nostres béns, i en especial, l’empresa familiar, on tenim opcions com la donació de participacions que pot ser una bona eina per obtenir un estalvi fiscal futur.
En resum, tant des de una perspectiva civil com fiscal és del tot recomanable planificar la nostra herència i deixar escrita la nostra última voluntat en un testament fet davant de notari, a l’objecte d’optimitzar fiscalment la nostra herència, però sobretot, evitar maldecaps als nostres familiars en un moment tan delicat com és la defunció d’una persona estimada.
Natàlia Salleras
nsalleras@tax.es
Advocada de TAX Legal