5/14/2024
La legislació espanyola recull de manera expressa la possibilitat de millorar la factura fiscal d'empreses i de persones físiques que generin ingressos per activitats professionals a través de la inversió en productes financer-fiscals destinats a finançar a les indústries culturals. Concretament a la producció d'obres audiovisuals cinematogràfiques o televisives i la producció d'espectacles en viu d'arts escèniques i musicals.
Aquesta modalitat d'ajuda pública indirecta a la producció cultural és generalitzada a nivell internacional, des dels Estats Units, el Canadà, Mèxic i Colòmbia, a França, Bèlgica, Itàlia i Portugal, entre molts altres països.
La producció de les esmentades obres dona dret per llei a les empreses productores de la indústria cultural a una deducció a la seva quota fiscal. Com es tracta d'empreses que de manera generalitzada no disposen de quotes capaces d'absorbir les deduccions generades, el legislador els permet traslladar aquestes deduccions a tercers aliens a la seva indústria que aporten inversió a canvi d'aplicar-se les magnituds fiscals generades amb un marge de rendibilitat.
Existeixen dues modalitats d'inversió. La primera és l'entrada a l'empresa productora a través d'una ampliació de capital. Les productores, seguint la recomanació del propi legislador, utilitzen la forma societària d'agrupació d'interès econòmic (AIE) com a vehicle ad hoc per a cada producció. La característica de les AIE és el seu règim de transparència fiscal, la qual cosa permet traslladar als seus partícips totes les magnituds fiscals generades, deduccions i bases imposables, principalment. És la imputació de deduccions i bases imposables el que permet a l'inversor recuperar la seva aportació de capital i obtenir una rendibilitat que habitualment aconsegueix un 25% abans d'impostos.
La segona modalitat, en vigor des de 2023, permet a l'empresa productora traslladar el dret a la deducció generada als inversors mitjançant un contracte de finançament. D'aquesta manera, l'inversor obté la seva rendibilitat de fins a un 20% brut aportant quanties per un import inferior a la deducció que se li atribuirà.
El contracte de finançament requereix d'una operativa senzilla, ja que és suficient la signatura d'aquest i comunicar l'operació a Hisenda, però l'operació s'ha de perfeccionar abans que la producció estigui finalitzada, assumint per tant un cert risc de bon fi, i amb freqüència desemborsant la quantitat invertida amb mesos d'antelació al tancament fiscal de l'inversor. Per la seva part les operacions a través d’AIE requereixen d'escriptura notarial, inscripció en el registre mercantil i la signatura de documents privats d'inversió i desinversió. A canvi l'inversor d’AIE realitza l'operació en les setmanes prèvies al tancament de l'exercici fiscal, quan la productora ja ha complert tots els requeriments preceptius que donen dret a aplicar la deducció, i obté habitualment una rendibilitat superior a la del contracte de finançament.
Una modalitat o una altra són igualment interessants i cada inversor haurà de valorar quina és la que millor s'adequa a la seva realitat.
Aquestes operacions porten realitzant-se des de fa més d'una dècada. Durant aquests anys s'han consolidat com a instruments d'ajuda pública per a les indústries culturals sota governs de tot l'arc polític espanyol. Existeix una àmplia doctrina de la Direcció General de Tributs que garanteix la seguretat jurídica. Addicionalment la Comissió Europea en comunicats de 2013 i 2015 han validat el model en el marc comunitari sota el concepte de l'excepció cultural.
Finalment, legislacions nacionals especials, com la de Canàries o les dels territoris forals de Navarra i del País Basc, han replicat el model fiscal estatal comú incrementant els beneficis i l'atractiu per a les empreses productores, generant importants indústries culturals locals.
Fernando de Miguel
Partner de TAX i soci director de WANDERMOON