9/12/2023
Des que al 2008 es publiqués la coneguda com a “sentència Mahou”, la deducció a l'Impost de societats de les retribucions dels administradors ha estat un dels temes fiscals més controvertits.
“Vincle” i “mil·límetre”
Aquesta sentència va establir l'anomenada “teoria del vincle” per la qual el caràcter mercantil de la relació que uneix a l'administrador amb la societat absorbeix també les funcions executives que aquest pugui dur a terme a través d'un contracte laboral d'alta direcció (gerent, director financer, …).
Així, en conseqüència, igual que les remuneracions que cobrin els administradors com a tals per les seves funcions deliberatives, les remuneracions per les funcions executives també han de quedar fixades en els estatuts de la societat i ser aprovades per la junta general (art. 217 LSC).
Però, a més d'esmentar-se, perquè siguin deduïbles fiscalment, aquestes retribucions han d'estar fixades “amb certesa” en els estatuts sense que sigui suficient preveure únicament el sistema (o sistemes) de remuneració i deixant en mans de la junta general la seva quantificació definitiva. És el que es coneix com la “teoria del mil·límetre”.
Conseqüències fiscals
La inobservança o la deficiència en el compliment d'algun dels requisits mercantils és el que en nombroses ocasions ha donat peu a negar el caràcter deduïble de tals despeses per ser considerades, bé com a donacions o liberalitats (art. 15.e) L.ISOC.) o bé com a despeses contràries a l'ordenament jurídic (art. 15.f) L.ISOC.).
Nova posició
Doncs bé, la doctrina de la recent sentència del Tribunal Suprem (875/2023 del 27/06/20023), suposa un punt d'inflexió davant (l'abús en) l'aplicació estricta de la normativa mercantil sobre l'àmbit tributari.
I és que, si bé es requereix que igualment la retribució dels administradors (tant els que tinguin únicament funcions deliberatives com aquells que també exerceixin funcions executives) estigui degudament prevista i definit el seu càlcul en els estatuts de la societat, el mer fet que no hagin estat aprovades per la junta general no pot impedir la seva deducció a l'Impost de societats sempre que estiguin comptabilitzades i acreditades.
Considera el Tribunal que seria desproporcionat negar la deducció d'una despesa considerant-la com a liberalitat per la falta de compliment de requisits formals si tals retribucions responen a la realitat d'uns serveis prestats i si així han estat abonats.
Soci únic i socis minoritaris
La sentència aprofundeix, a més, en el cas de les societats amb un únic soci aclarint que en absolut és exigible que la remuneració dels seus administradors s'aprovi a la junta general per ser aquest un òrgan inexistent en aquesta mena de societats i mancar de sentit ja que la finalitat de tal requisit és evitar que els administradors defineixin ells mateixos el seu propi salari.
Tot i que la sentència facilita el compliment dels requisits per a la deducció d'aquestes despeses, no elimina per complet la conflictivitat de la qüestió per l'enorme diversitat de situacions que es poden produir.
Des de TAX, t'aconsellem revisar amb un assessor fiscal el compliment dels requisits mercantils a fi de reforçar la deducció de la retribució dels administradors de la teva societat.
Juli Blasco
jblasco@tax.es
Responsable fiscal de TAX Barcelona