I.SOC. Això no és una liberalitat

La llei de l'Impost de societats determina que no totes les despeses en els quals pugui incórrer l'empresa són fiscalment deduïbles i, en particular, assenyala que no ho seran els considerats com a donatius o liberalitats.

A més, no sols no serà deduïble la despesa comptabilitzada, sinó que l'empresa haurà d'integrar a la seva base imposable la diferència entre el valor de mercat dels béns lliurats de manera gratuïta i el seu valor fiscal.

Així, s'han vingut considerant com no deduïbles la condonació de deutes sense intentar prèviament el seu cobrament o les quotes d'IVA suportat a l'estranger la devolució del qual no ha estat sol·licitada.

No tot és no deduïble.

Conceptes deduïbles:

No obstant això, la llei també assenyala quins conceptes no s'entendran com a donatius o liberalitats. Seran deduïbles:

- Les despeses per atencions a clients i proveïdors amb el límit de l'1% de la xifra de negoci (per exemple, invitacions a clients, lliuraments d'obsequis per a aconseguir la seva fidelització, …)

- Els que conformement als usos i costums estiguin relacionats amb el personal de l'empresa (paneres de nadal, regals pel temps de permanència en l'empresa, …)

- Les despeses per a promoure vendes (despeses de fires o convencions, lliurament d'entrades per a espectacles, …)

- Les retribucions als administradors per les seves funcions d'alta direcció que derivin d'un contracte laboral. En aquest cas, encara que Hisenda s'oposi a la seva deducció per aplicació de l'anomenada “teoria del vincle” per no establir en els estatuts que el càrrec d'administrador és retribuït, sàpiga que aquesta interpretació cada dia té menys acolliment als Tribunals (STS de 08-02-2021 número 150/2021 recurs 3071/2019).

- Aquelles altres despeses que estiguin relacionades amb els ingressos. Hisenda, en moltes ocasions, nega la deducció de certes despeses per no poder-se establir una relació directa i immediata entre aquestes despeses i els ingressos de la societat.

Doncs bé, si és el seu cas, oposi's a la regularització d'Hisenda.

El Tribunal Suprem acaba de tornar a pronunciar-se sobre aquesta interpretació restrictiva d'Hisenda (el TS va fixar doctrina amb la Sentència de 30-03-2021 1233/2021): la correlació de despeses i ingressos també pot donar-se de manera indirecta i allunyada en el temps si aquestes despeses estan relacionades amb l'activitat i destinats a millorar el resultat global empresarial.

Així, el Tribunal ha acabat donant la raó al contribuent en un cas en el qual Hisenda havia negat la deducció dels interessos d'un préstec per a finançar l'adquisició d'accions pròpies per a després amortitzar-les mitjançant la reducció de capital amb devolució d'aportacions i en un altre cas en el qual s'havia contractat un préstec amb el soci majoritari per a, immediatament, repartir dividends.

L'Administració va negar la deducció a l'empresa raonant que, d'una banda, disposava de recursos propis suficients per a no haver de sol·licitar un préstec per a pagar les retribucions als socis i, d'altra banda, que d'aquesta manera la societat va deduir els interessos d'un préstec que es va utilitzar per a pagar els dividends (que de cap manera són deduïbles) i no s’acomplia el requisit de relacionar la despesa amb els ingressos, segons la interpretació d'Hisenda de la Llei d'I.SOC. (ara, article 15.e) L.ISOC.)


Així i tot, el Tribunal Suprem (STS 1088/2022), donant per acomplerts els requisits generals de deducció (inscripció comptable, imputació conforme a meritació i justificació documental) i sense haver estat qualificades les operacions com a fraudulentes o amb l'exclusiva intenció d'obtenir un avantatge fiscal, considera que no poden ser definits aquestes despeses com a donatius o liberalitats per procedir, precisament, d'uns contractes de préstec i tenir, per això, causa onerosa i, a més, haver estat realitzats en el propi exercici de l'activitat.

A més, recollint la doctrina ja assentada amb la sentència del TS número de resolució 458/2021 de 30-03-2021, reitera que les despeses, encara que siguin un donatiu o liberalitat, són deduïbles si estan relacionats amb l'activitat i destinats a millorar el resultat empresarial a pesar que no puguin relacionar-se concreta i immediatament amb un ingrés o operació i sempre que no tinguin com a destinatari als socis.

Tal seria, per exemple, el cas d'incentius a directius per a buscar noves vies de negoci o el pagament de determinades remuneracions o despeses assumides per la societat si estan degudament comptabilitzats i pot acabar justificant que amb ells s'espera obtenir una millora en els resultats de l'empresa.

Per tal d’ampliar informació i obtenir assessorament, no dubtis a posar-te en contacte amb TAX Economistes i Advocats.

Plan de recuperación, transformación y resiliencia
  Top