Estat d'informació no financera (EINF): què és i quines empreses han d'elaborar-ho?

Arran de la crisi econòmica del 2008, es va establir l'obligació de proporcionar l’Estat d'Informació No Financera (EINF), la qual neix d'una consciència sobre la necessitat d'una major transparència de les companyies en matèries com la sostenibilitat, ètica, igualtat i drets humans.

Què és l’EINF?
Es tracta del deure de donar compte de les activitats empresarials més enllà de l'àmbit econòmic, segons es recull a la Llei 11/2018. En essència, és un informe de sostenibilitat empresarial, en el qual la mercantil exposa al detall les seves activitats en tot el relatiu al personal, els drets humans i laborals, el medi ambient, la paritat de gènere, la lluita contra la corrupció i, en general, l'impacte de les seves pràctiques en el conjunt de la societat.

Així, l'objectiu del EINF és doble: millorar el nivell de confiança de la població en la classe empresarial i per projectar una imatge de transparència que millori la competitivitat de les empreses espanyoles a l'hora d'atreure inversors.

Quines empreses estan obligades a elaborar l’EINF?

Des de 2021, estan obligades a presentar l’EINF aquelles societats amb més de 250 treballadors (abans, el mínim eren 500) que compleixin almenys un dels següents requisits:

Que tinguin la consideració d'entitats d'interès públic de conformitat amb la legislació d'auditoria de comptes, excepte aquelles que tenen la qualificació d'empreses petites i mitjanes d'acord amb la Directiva 34/2013;

Que durant dos exercicis consecutius reuneixin almenys una de les circumstàncies següents:

Que el total de les partides de l'actiu sigui superior a 20.000.000 d'euros.

Que l'import net de la xifra anual de negocis superi els 40.000.000 d'euros.


Què ha d'incloure un EINF?
Ha d'incorporar:

Un resum del model de negoci de la companyia, la seva organització i estructura, els mercats en els quals opera, els seus objectius, estratègies i projecció.

Una descripció dels protocols que aplica la companyia per a la identificació i prevenció de riscos vinculats a la seva activitat, així com els resultats de les mesures posades en marxa referent a això.

Indicadors clau de resultats no financers que corresponguin respecte a l'activitat empresarial concreta, segons els estàndards de la Comissió Europea i el Global Reporting Initiative.

D'altra banda, i des del punt de vista de l'activitat, el document ha de detallar les següents àrees:

Qüestions socials i de personal: horaris, conciliació, xifres d'absentisme, seguretat laboral, diàleg social i sindical, formació, mesures d'accessibilitat per a discapacitats i polítiques d'igualtat de gènere.

Drets humans: informació sobre els procediments corporatius de prevenció, denúncia i reparació dels possibles abusos.

Lluita contra la corrupció i el suborn: protocols aplicats per l'empresa en la lluita contra el frau i blanqueig de capitals, així com les aportacions fetes a entitats dedicades a erradicar-los.

Compromís amb la transparència: acreditació del compromís de la companyia amb el desenvolupament local sostenible, els criteris ètics en l'elecció de subcontractes i proveïdors, la seguretat dels consumidors i una fiscalitat neta.

Medi ambient: mesures per a prevenir i minimitzar les emissions de carboni, pràctiques d'economia circular i reciclatge, ús sostenible dels recursos i protecció de la diversitat.

Quan i on s'ha de presentar l’EINF?

La normativa permet que les entitats presentin l’EINF en un document separat de l'informe de gestió general de la companyia. Cal tenir present que el document de comptes anuals consolidats i l'informe de gestió formen una unitat. Aquest ha d'incloure l’EINF sempre que procedeixi.

La tramitació interna de l’EINF és la pròpia d'una memòria prioritària per a l'empresa: ha de ser presentat a les juntes del Consell d'Administració, i la seva aprovació compta amb un punt separat en l'ordre del dia de la Junta d'Accionistes.
 

S'ha de verificar l’EINF?

La Llei 11/2018 exigeix que la informació inclosa a l’EINF sigui constatada per un “prestador independent de serveis de verificació”.

L'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) ha conclòs que la normativa no especifica les condicions que han de reunir els qui realitzin la verificació de l’EINF. Per tant, aquesta podrà realitzar-se per l'auditor de comptes o un altre professional amb els coneixements adequats.

Plan de recuperación, transformación y resiliencia
  Top