7/6/2023
El 5 de juliol es va publicar al BOE un reial decret que desenvolupava la normativa, ja aprovada, un text que detalla què es considera com una inversió estrangera (ampliant el catàleg d’operacions susceptibles) i quines han de comptar amb autorització del Govern. “Una normativa de control d’inversions espanyoles clara, que es pot predir i amb major seguretat jurídica, que millora la predictibilitat de la norma”, en paraules del Govern, que també ha escurçat els terminis (la resolució passa dels actuals sis a tres mesos) i establert un sistema de consulta prèvia vinculant amb un termini de resposta de 30 dies hàbils.
Quines novetats s’hi inclouen?
Les novetats més destacables fan referència al sector energètic i de defensa, on se centren les exempcions al règim d’autorització prèvia per tal d’evitar compres no desitjades d’empreses europees que poguessin posar en risc la seguretat, la salut o l’ordre públic. Les procedents de fora de la UE requeriran sempre autorització prèvia si superen el 10% del capital.
Es podran adquirir actius en energia sense autorització si no arriba al 5% de la potència instal·lada.
En el cas de l’energia s’elimina aquest requisit sempre que concorrin quatre circumstàncies alhora:
- Que els actius adquirits “no exerceixin activitats regulades”.
- Que com a conseqüència de la compra no adquireixi la condició d’operador dominant “en sectors com generació i subministrament d’energia elèctrica, producció, emmagatzematge, transport i distribució de carburants, biocarburants, gasos liquats del petroli o gas natural”.
- Que la compra de l’actiu de producció d’energia elèctrica no impliqui superar una quota de potència instal·lada per tecnologia resultant superior al 5%.
- Que si s’adquireix una comercialitzadora d’energia elèctrica no superi els 20.000 clients.
En el cas de la compra d’actius de producció, la norma persegueix facilitar l’entrada d’inversions en parcs renovables, sobretot fotovoltaics i eòlics, i que els propietaris no vegin truncades les seves vendes per una norma restrictiva.
Autorització prèvia
En el cas de la defensa, s’elimina el requisit d’autorització prèvia en dos escenaris. El primer és que l’inversor estranger no arribi al 5% del capital de la societat espanyola, “sempre que no permetin a l’inversor formar part, directa o indirectament, del seu òrgan d’administració”. En el segon, quan el comprador hagi assolit un percentatge del capital que oscil·li entre el 5% i el 10%, estarà obligat a notificar l’operació a la Direcció General d’Armament i Material i a la Direcció General de Comerç Internacional i “s’haurà de comprometre fefaentment en escriptura pública a no utilitzar, exercir ni cedir a tercers els seus drets de vot ni a formar part de qualsevol òrgan d’administració de la societat cotitzada”.
Les compres en Defensa estaran condicionades al veto per a cedir drets de vot. Es fixen excepcions, també per les compres per part de firmes europees “sempre que les empreses adquirides no superin els cinc milions d’euros de facturació en l’últim exercici comptable tancat i que no hagin estat desenvolupades a l’empara de programes i projectes de particular interès per Espanya”. Queden dos sectors fora: els operadors de comunicacions electròniques “titulars de concessions per l’ús del domini públic radioelèctric o de títols habilitants per a la utilització de recursos òrbita-espectre en l’àmbit de la sobirania espanyola o que hagin estat qualificats com a operadors amb pes significatiu” i les activitats d’investigació i aprofitament de jaciments minerals. El blindatge tampoc afecta a les reestructuracions empresarials o als augments de participació d’inversors que tinguin el 10%, excepte que impliquin canvi de control.
La norma segueix blindant tres grans grups d’empreses estratègiques, l’adquisició dels quals requerirà autorització prèvia independentment del domicili del comprador. El primer comprèn aquelles que treballen amb tecnologies crítiques i de doble ús (telecomunicacions, intel·ligència artificial, robòtica, semiconductors, ciberseguretat o tecnologies aeroespacials, entre d’altres). En el segon hi ha les lligades a la nanotecnologia, fotònica, microelectrònica o ciències de la vida, mentre que el tercer afecta a totes les tecnologies desenvolupades amb finançament de la UE o d’Espanya.
Què és considerat inversió estrangera?
L’article 4 del decret desenvolupa el que pot ser considerat com a inversió estrangera i el que no. En el primer capítol s’hi inclouen aquelles operacions en què un inversor no resident assoleixi una participació igual o superior al 10% del capital social de l’emissor o dels seus drets de vot, així com la compra de participacions o accions en fons d’inversió o fons de capital risc, sempre que la societat gestora sigui resident i s’adquireixi una participació igual o superior al 10% del patrimoni o capital social de l’entitat, o l’adquisició per no residents de béns immobles l’import dels quals superi els 500.000 euros. Totes han de ser declarades al Ministeri d’Indústria. No es consideraran inversions les reestructuracions internes en un grup d’empreses i els increments en participacions empresarials per part d’un accionista que ja tingui una participació superior al 10% i que no vagin acompanyats de canvis en el control.
La nova norma fixa un major control per a determinar si un inversor estranger està controlat, directa o indirectament, pel govern d’un tercer país a través de l’examen de contractes, drets o qualsevol altre mitjà que confereixin la possibilitat d’exercir una influència decisiva sobre l’empresa. També marca nous criteris per tal d’establir les relacions entre aquest tercer país i un grup d’empreses, si la política d’inversió és independent respecte al sector privat o “si el control d’inversor es realitza mitjançant finançament significatiu, inclosos subsidis”.