11/3/2021
La Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d'octubre -coneguda com a Directiva Whistleblowing- relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, suposarà per als estats de la Unió l'obligatorietat dels canals de denúncies, tant en empreses privades com públiques, que reuneixin determinats requisits, així com la protecció que haurà de donar-se als alertadors o denunciants.
Fins avui, trobem al nostre país escassa legislació que reguli els canals de denúncia interns. En efecte, bàsicament la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com la Llei 10/2010 de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, que establia l'obligació per als subjectes obligats d'establir procediments interns per a poder denunciar, fins i tot anònimament, l'incompliment d'aquesta normativa.
Amb la reforma del Codi Penal -en el seu article 31 bis apartat 5- es va imposar que, en relació amb els models d'organització i gestió, les empreses tinguessin l'obligació d'informar de possibles riscos i incompliments a l'organisme encarregat de vigilar el funcionament i observança del model de prevenció, la qual cosa es tradueix en la creació d'un canal de denúncies. Per part seva, la Llei orgànica 3/2018 de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garanties dels Drets Digitals regula, en el seu article 24, els sistemes d'informació de denúncies internes.
No obstant això, tota aquesta dispersa normativa nacional es veurà ara reforçada amb la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937, el termini de la qual, en teoria, venç el pròxim 17 de desembre d'aquest 2021.
Hem de tenir en compte que l'efectivitat d'un canal de denúncies resideix en com dissenyem i implementem el nostre canal de denúncies, perquè en cas contrari correm el risc de convertir el nostre canal de denúncies en una bústia fantasma.
Per això, quan pensem a implementar un canal de denúncies en la nostra empresa, hem de tenir en compte aspectes com la naturalesa i la grandària de la nostra organització, la legislació que ens aplica, la nostra activitat i països en els quals operem i, sobretot, els riscos d'incompliment normatiu als quals ens enfrontem.
Hem de procurar alinear el nostre canal de denúncies amb les directrius de la Directiva (UE) 2019/1937. Per a això, entre altres aspectes, hem d'oferir diversos canals de comunicació alternatius, que permetin no sols la denúncia confidencial sinó també l'anònima, assegurar el sistema en el qual s'emmagatzema la informació del canal per a evitar atacs externs o interns, i complir amb la normativa de protecció de dades, la qual a nivell nacional es troba prevista en l'article 24 de la Llei orgànica 3/2018.
Sense perjudici de tot això, com ens ho corrobora l'experiència pràctica, els canals de denúncies han d'estar degudament comunicats als membres de l'organització, realitzar formació contínua sobre el seu funcionament i abast, i oferir manuals o guies que permetin conèixer la seva operativitat de manera àgil i senzilla. Si obviem implicar i conscienciar sobre el seu ús al nostre personal, el canal de denúncies serà una eina totalment ineficaç.
Des de Fortuny Legal assessorem les organitzacions en el disseny i implantació de canals de denúncia eficaces, així com a impartir formacions dirigides a sensibilitzar als futurs usuaris.