11/12/2024
L'article 367 de la Llei de Societats de Capital (LSC) estableix que els administradors socials responen dels deutes de la societat quan aquesta entra en causa de dissolució sense que aquells haguessin adoptat les mesures legalment exigibles en aquestes situacions.
Les causes de dissolució es descriuen a l'article 363 de la LSC, i les que habitualment generen major conflictivitat judicial són les relacionades amb el cessament de l'activitat de la companyia, la paralització dels òrgans socials per discrepàncies entre els socis i, fonamentalment, les pèrdues acumulades que deixen reduït el patrimoni net de la societat a una xifra inferior a la meitat de la xifra del capital social.
Les mesures legalment exigibles als administradors quan la societat incorre en causa de dissolució són convocar en el termini màxim de dos mesos junta general perquè aquesta, o bé acordi la dissolució de la companyia, o bé acordi mesures que deixin sense efecte la causa de dissolució. També complirien els administradors amb les seves obligacions legals si en el termini de dos mesos comuniquen al Jutjat que han iniciat converses amb els creditors per a aconseguir un pla de reestructuració o directament sol·liciten la declaració de concurs de creditors de la societat.
Els deutes socials per les quals respondran els administradors seran les generades amb posterioritat a l'esdeveniment de la causa de dissolució, si bé l'art. 367 de la LSC estableix la presumpció dels deutes reclamats judicialment per creditors legítims són de data posterior a la causa de dissolució.
Durant anys, havia existit discrepància entre la jurisprudència menor de les Audiències Provincials respecte quin era el termini de prescripció que havia d'aplicar-se a la reclamació contra els administradors per deutes socials: el de quatre anys des que van cessar en el seu càrrec (art. 949 del Codi de Comerç) o el de quatre anys des que es va tenir coneixement dels fets i la reclamació va poder exercitar-se (art. 241, bis LSC).
Ara per fi, el Tribunal Suprem, després de dues sentències que ja generen jurisprudència sobre aquest tema (STS 31/10/23 i 20/02/24), ha determinat que la prescripció de la responsabilitat solidària dels administradors per deutes socials no està subjecta al termini del ar. 949 del Codi de Comerç ni al de l'art. 241, bis de la LSC, si no que aquesta responsabilitat solidària és la pròpia d'un garant o un fiador.
En conseqüència, l'administrador que per qualsevol motiu hagi cessat en el seu càrrec, continuarà sent responsable d'impagament de deutes de la societat fins que aquest deute no prescrigui enfront de la societat, que mancant un termini exprés, serà de cinc anys en el règim comú del Codi Civil, o per exemple, de deu anys en el cas que siguin aplicable drets forals com el Codi Civil Català.
Si tenim en compte a més que els terminis de prescripció poden ser interromputs mitjançant una simple reclamació extrajudicial, que torna a iniciar el còmput del termini, el termini de responsabilitat solidària dels administradors per deutes socials pot veure's molt allargat en el temps.
En conseqüència, els administradors socials hauran d'extremar la seva diligència per a controlar no incórrer en causa de dissolució, i de ser inevitable, no deixar transcórrer el termini de dos mesos sense convocar junta general de socis o sol·licitar la declaració de concurs.
Luis Bretones
Advocat i soci de TAX Legal
lbretones@tax.es