5/4/2026
Javier López
jlopez@tax.es
Advocat de TAX Legal
Participacions sense vot, per a què?
La capacitat de votar constitueix un dret essencial de qualsevol soci d’una companyia mercantil, ja que permet influir activament —de manera individual o mitjançant la suma dels vots d’altres socis— en les decisions més rellevants de la societat i, per tant, en el seu futur.
Tot i que inicialment pugui resultar contraintuïtiu, no és infreqüent trobar supòsits en què a determinats socis els interessa assumir la propietat de participacions socials privades d’aquest dret. Aquest seria el cas d’inversors disposats a injectar capital en una empresa —per exemple, per invertir en el desenvolupament d’un nou producte— les decisions del qual prefereixen mantenir-se al marge. Es tracta de socis purament capitalistes, la finalitat última dels quals és obtenir un retorn econòmic superior als diners invertits, ja sigui a través dels dividends distribuïts periòdicament per la societat, o mitjançant la posterior venda de les participacions per un preu superior al d’adquisició.
Com s’articulen les participacions sense vot a Espanya?
La Llei de societats de capital admet expressament la possibilitat de crear participacions sense vot, de manera que una societat limitada podria articular dues —o més— classes de participacions: una corresponent a les ordinàries, amb tots els seus drets, i una altra corresponent a les participacions sense vot. Únicament s’estableix un límit: l’import nominal de les participacions sense vot no podrà superar la meitat de tot el capital social.
Com a contrapartida, la privació del dret de vot va lligada, entre altres privilegis, al dret a percebre el dividend anual mínim —fix o variable— establert als estatuts socials. Això es tradueix en el següent:
- Davant l’existència de beneficis distribuïbles, la societat estarà obligada, almenys, al repartiment d’aquest dividend mínim estatutari.
- En cas de pèrdues o d’insuficiència de beneficis per a cobrir aquest mínim, la societat disposa de cinc anys per a satisfer-lo. La gran particularitat d’aquest precepte deriva del fet que, mentre no es materialitzi aquesta distribució de beneficis, les participacions sense vot recuperen temporalment el seu dret de vot.
Quina novetat aporta el Tribunal Suprem?
El Tribunal Suprem, a la seva novedosa sentència de 20 de març del 2026 (440/2026), es planteja l’existència o no del dret a votar en junta general per part d’un soci titular de participacions sense vot, en el supòsit següent:
- Les participacions sense vot van ser creades i adquirides per aquest soci en l’exercici immediatament anterior.
- La votació en què va intervenir va tenir lloc abans que conclogués el període legal per a l’aprovació dels comptes anuals del mateix exercici, de manera que encara no podia saber si finalment percebria o no el dividend reconegut als estatuts de la societat.
Malgrat que —com hem indicat— la norma reconeix el dret de vot a aquest tipus de participacions “mentre no se satisfaci el dividend mínim”, el Tribunal Suprem defuig interpretacions literalistes —que tantes vegades condueixen a l’absurd— i considera que, en el moment en què s’assumeixen les participacions sense vot, ja tenen privat el seu dret de vot, que no s’activarà fins que el seu titular hagi deixat de cobrar el dividend mínim reconegut perquè s’han aprovat —o ha transcorregut el termini legal per aprovar— uns comptes anuals que reflecteixen la insuficiència de beneficis per a cobrir aquest import.
Així, conclou que, en el cas exposat, el soci va votar indegudament. Per tant, si el seu vot és decisiu per adoptar un acord, podria ser impugnat per aquells que hi van votar en contra.
[Sentència del Tribunal Suprem, Sala Civil, Secció 1a, de 20 de març del 2026, recurs núm. 5192/2022]
Tens dubtes? Contacta amb nosaltres