5/26/2026
El Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat parcial del Reial decret 1312/2024, que regulava el Registre Únic d’Arrendaments de Curta Durada i la Finestreta Única Digital per a habitatges turístics i lloguers temporals.
L’Alt Tribunal considera que l’Estat no té prou competència per implantar un registre estatal obligatori en aquesta matèria, ja que les competències sobre turisme i habitatge corresponen principalment a les comunitats autònomes.
Aquesta decisió suposa un canvi rellevant per a propietaris, plataformes digitals i administracions públiques dins l’àmbit del lloguer turístic i de temporada.
Què regulava el Registre Únic d’Arrendaments?
El Reial decret establia:
- L’obligació de disposar d’un número de registre únic estatal per a tots els habitatges destinats a lloguers de curta durada (turístics, temporals o per habitacions).
- Aquest número era imprescindible per poder anunciar-se a plataformes digitals com Airbnb, Booking o altres similars.
Així mateix, la norma incorporava una Finestreta Única Digital, orientada a:
- Facilitar l’intercanvi d’informació entre plataformes en línia i administracions públiques.
- Millorar el control i la supervisió d’aquests allotjaments.
Què ha decidit el Tribunal Suprem?
El Tribunal Suprem conclou que l’Estat ha excedit les seves competències en imposar un registre estatal en una matèria gestionada en gran manera per les comunitats autònomes.
En concret, l’Alt Tribunal assenyala que:
- El registre no tenia una veritable naturalesa jurídica registral.
- La seva finalitat era principalment administrativa i de control del mercat.
- Moltes comunitats autònomes ja disposen de registres propis d’habitatges turístics.
- La norma generava una duplicació administrativa innecessària.
Per tot això, es declaren nuls els preceptes relacionats amb la creació i el funcionament del Registre Únic estatal.
Quines mesures continuen vigents?
Malgrat l’anul·lació del Registre Únic, es mantenen altres aspectes rellevants del Reial decret, especialment els relacionats amb la Finestreta Única Digital i les obligacions informatives.
En conseqüència:
- Les plataformes digitals continuaran obligades a facilitar informació a l’Administració.
- Es mantenen els mecanismes d’intercanvi de dades i supervisió.
- Continua la coordinació administrativa vinculada a la normativa europea sobre lloguers de curta durada.
Quines implicacions té per a propietaris i plataformes?
La principal conseqüència és la desaparició de la:
- Obligació de disposar d’un número de registre estatal únic.
No obstant això, els propietaris hauran de continuar complint amb la normativa vigent a escala autonòmica i municipal, incloent-hi:
- Llicències turístiques.
- Inscripció en registres autonòmics.
- Limitacions urbanístiques o d’ús.
- Obligacions fiscals i administratives.
Per la seva banda, les plataformes digitals continuaran subjectes a obligacions de control i intercanvi d’informació amb les administracions públiques.
Un nou escenari per al lloguer turístic
La resolució del Tribunal Suprem reobre el debat sobre el repartiment competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria d’habitatge i turisme.
En els pròxims mesos caldrà observar:
- Com evoluciona la regulació del lloguer de curta durada.
- Quins nous mecanismes s’establiran per garantir el control administratiu i fiscal.
- De quina manera s’evita la duplicació normativa sense envair competències autonòmiques.
Tens dubtes? Contacta amb nosaltres