3/25/2024
Quan parlem de planificar la nostra successió, generalment ens centrem en la formalització del nostre testament, que regula la nostra última voluntat un cop ja som difunts.
No obstant això, també podem planificar què volem que passi en el cas que arribem a una situació on, degut a una malaltia de caràcter greu i irreversible, ja no siguem capaços de manifestar personalment, i de forma anticipada, quins tractaments mèdics i cures volem rebre en aquests moments tant delicats, així com decidir, un cop arribada la defunció, quin destí li volem donar al nostre cos i si volem donar els nostres òrgans.
La base del document de voluntats anticipades és la Llei reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. Si bé hi ha una regulació estatal i un Registre Nacional d’Instruccions prèvies, on queden inscrits tots els documents fets a Espanya, el cert és que les comunitats autònomes poden regular i tenir el seu propi registre en aquesta matèria. Sigui com sigui, amb independència del nom que rebi el testament vital a cada comunitat, la finalitat del document és la mateixa i queda degudament registrat a la fitxa del pacient, de manera que els professionals de la salut que hagin d’atendre al pacient han de consultar les instruccions facilitades pel pacient sobre els tractaments que vol rebre i els que no.
Cada comunitat autònoma, com dèiem, pot establir els requisits per al seu atorgament, però generalment es pot atorgar davant de notari o omplint el formulari davant de testimonis, per acte seguit, registrar-lo en el Registre de la nostra comunitat autònoma de residencia.
En el testament vital també designarem la persona o persones encarregades de portar a terme la voluntat expressada pel pacient en el document.
En tot moment podem canviar o revocar les instruccions donades o modificar les persones designades, essent que sempre preval l’últim document atorgat.
Per últim, dins del document, i com a màxima mostra d’autonomia de la voluntat de les persones, també es pot incloure la conformitat del pacient a que se li faciliti la prestació d’ajuda a morir, pel cas que s’arribi a una situació de malaltia greu, incurable o patiment greu, crònic i impossibilitant, i que la persona afectada ja no pugui manifestar la seva voluntat al respecte. En tot cas, dir que mentre el pacient pugui manifestar la seva voluntat, sempre prevaldrà aquesta front al contingut del testament vital.
És habitual que les persones siguin reticents a fer el testament o el document de voluntats anticipades, però el cert és que una bona planificació d’aquests documents ens donarà la tranquil·litat que la nostra última voluntat serà respectada, tant mentre som vius però la nostra malaltia no ens permet expressar-la, com un cop ja morts, decidint el destí dels nostres béns.
Natàlia Salleras
nsalleras@tax.es
Advocada de TAX Legal