5/11/2026
Què és el pacte de no competència postcontractual?
El pacte de no competència postcontractual és un acord entre l’empresa i la persona treballadora pel qual, un cop extingida la relació laboral, aquesta persona es compromet a no dur a terme activitats professionals que competeixin amb les de la seva anterior empresa ocupadora durant el temps pactat.
La seva finalitat és protegir un interès industrial o comercial real de l’empresa, especialment en relació amb la seva clientela, la seva informació estratègica, el seu posicionament al mercat o els seus coneixements sensibles. La seva regulació bàsica es troba a l’article 21 de l’Estatut dels Treballadors.
Requisits i límits del pacte de no competència postcontractual
Perquè el pacte sigui vàlid i exigible, han de concórrer els requisits de l’article 21.2 ET. En concret, l’empresa ha d’acreditar un interès industrial o comercial efectiu, i la persona treballadora ha de percebre una compensació econòmica adequada. A més, la durada no pot superar els dos anys per al personal tècnic i el personal directiu, ni els sis mesos per a la resta de persones treballadores. La jurisprudència del Tribunal Suprem recorda que aquest pacte genera obligacions bilaterals i recíproques per a ambdues parts, de manera que no pot quedar a l’arbitri unilateral d’una sola d’elles.
Des d’un punt de vista pràctic, convé que el pacte es formalitzi de manera expressa i amb una redacció clara, detallant com a mínim l’activitat afectada, la durada, la compensació i, si escau, l’àmbit funcional o material de la restricció. Tot i que l’article 21.2 ET no fixa una quantia mínima ni un percentatge tancat, la compensació ha de ser proporcionada al sacrifici que s’imposa a la persona treballadora i s’ha d’analitzar cas per cas.
La jurisprudència ha declarat nul el pacte quan la compensació resulta clarament insuficient. Així, la STSJ de Canàries del 18 de febrer del 2015 va considerar que 115 euros bruts mensuals no constituïen una compensació adequada per impedir treballar durant dos anys en una activitat concurrent, i va qualificar la clàusula d’abusiva i nul·la.
Quan es pot pactar?
El pacte es pot acordar a l’inici de la relació laboral o amb posterioritat, sempre que hi hagi consentiment d’ambdues parts i, en el moment de la seva subscripció, concorrin els requisits legals de validesa. L’important no és tant el moment en què se signa com que respongui a un interès empresarial real i vagi acompanyat d’una compensació adequada i prou determinada.
Conseqüències de l’incompliment per part de la persona treballadora
Si el pacte és vàlid i la persona treballadora l’incompleix, l’empresa pot exercir diferents accions:
- Exigir el cessament de l’activitat competidora: pot requerir a la persona treballadora que abandoni l’activitat que vulnera el pacte.
- Reclamar la devolució de la compensació: pot sol·licitar la restitució de les quantitats abonades a la persona treballadora en concepte de compensació per la no concurrència.
- Sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis: l’empresa pot reclamar una indemnització pels perjudicis econòmics que l’incompliment del pacte li hagi ocasionat, essent fonamental que pugui provar i quantificar els fets i els danys perquè la reclamació prosperi.
Per tant, podríem concloure que el pacte de no concurrència és una eina molt útil per a l’empresa, però la seva validesa està estrictament condicionada al compliment dels requisits del pacte i a garantir un equilibri just entre els interessos d’ambdues parts.
Fonts
Legislació aplicable: article 21 ET. En particular, article 21.2.a) i b): “interès industrial o comercial efectiu” i “compensació econòmica adequada”.
Jurisprudència aplicable:
STS, Sala Social, 6 de febrer de 2009, rec. 665/2008, ECLI:ES:TS:2009:860.
Rellevància: defineix el pacte com un negoci amb obligacions “bilaterals, recíproques” i confirma la seva eficàcia, encara que l’extinció es produeixi durant el període de prova. CENDOJ:
STSJ de Canàries, Sala Social, 18 de febrer de 2015, rec. 323/2014, núm. 117/2015, ECLI:ES:TSJICAN:2015:1861. Rellevància: declara insuficient una compensació de 115 euros mensuals i conclou que la clàusula era abusiva i nul·la. CENDOJ:
Laura Narváez
Assessora Laboral de TAX
lnarvaez@tax.es