Editorial. Reconeixement

Reconeixement. Sembla que la paraula ens indiqui conèixer dues vegades... Alguna cosa hi haurà d'això. El reconeixement és una assignatura pendent. De fet, és la falta de comunicació de les nostres percepcions sobre la qualitat del treball dels altres. Comunica la frase amable, el somriure i ,fins i tot, la postura.

Aquesta és de les poques coses que no s'aprenen suficientment en els milers de cursos de formació i que es relacionen prioritàriament amb les actituds personals.

Interessar-se per la nostra gent, els seus assoliments, els seus progressos i els seus reptes, els obstacles que més els neguitegen, així com les tasques que li són satisfactòries és una manera de conèixer. No cal abordar la faceta personal, és aquella esfera que l’envolta i que no hem de penetrar. Els diem cercles d'intimitat i mai hauríem de forçar major coneixement de les persones que no ens siguin clarament permesos. Però en l’aspecte professional estem plenament instal·lats i tenim l'accés directe. Conèixer i, conseqüentment, reconèixer en els moments en els quals s'observa un assoliment destacat o una acció continuada positiva.

Quantes inversions realitzem per l'estímul, per la motivació i oblidem l'escàs cost i el gran valor d'una paraula?

Entonem el mea culpa per haver desaprofitat moments d'acostament. El nostres col·laboradors s'haurien adonat de la nostra acceptació i consideració cap al seu acompliment. Aquesta apreciació seva sempre genera resposta. Aquest retorn serà a favor de la nostra organització.

Dificultats: cal pensar en les persones. Sí, això sembla dur i ens pot la mandra. Un Excel s'analitza sense massa tensió, però una determinada actuació genera una càrrega emotiva molt major i ens sembla menys compromès el discurs global, els agraïments a tot el col·lectiu i fins i tot el més atrevit orador finalitza les seves paraules en un acte públic amb aquella frase de: us estimo… o alguna falsedat semblant. S'excusa per la simpatia, encara que en general, d'escassa credibilitat.

Suggerim una ràpida reflexió. De l'expressió Recursos Humans, eliminem la paraula Recursos, afegim en el seu lloc la paraula Actius, o Riquesa. Fem un exercici per veure en cadascun dels nostres col·laboradors a algú que ens ajuda en alguna cosa concreta en la qual creiem que destaca i, després, anotem en algun lloc el que podríem comunicar a cadascun d'ells amb caràcter positiu. Esperem uns dies i, després, sense acceleracions i en el moment oportú regalem aquests comentaris.

Des de TAX estem interessats en què el nostre consell, la nostra ajuda, catalitzi en els millors ambients de les organitzacions. Confiem en les millores tècniques i ens preparem per a això. Sembrem tot això en terra adobada amb les millors actituds.

Per cert, gràcies per la seva renovada confiança.

 

Jordi Adell

Director TAX BCB Barcelona

 

Plan de recuperación, transformación y resiliencia
  Top