6/17/2023
Fa escassos dies que s’ha iniciat el termini per a la presentació de la nova figura impositiva coneguda com “Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes”. Impossible evitar la comparació de l’adjectiu “temporal” amb l’”extraordinari” amb que, durant molts anys, va ser nomenat l’Impost sobre el Patrimoni. Molt difícil evitar, també, la total indignació pel menyspreu que, al respecte de la Intel·ligència col·lectiva, suposa la utilització d’aquest qualificatiu. Tant de bon vagi equivocat!
El BOE del 30 de juny encara està “calent” i en ell, entre d’altres, es publicava la nova regulació sobre permisos de recent creació. N’informàvem, puntualment, a la nostra pàgina web.
Són dos exemples recents que, de ben segur, ens desperten la necessitat de buscar espais més amables amb l’emprenedoria, la micro-empresa i/o la pime. En el primer cas, amb el nou impost es vol intentar solucionar la competència fiscal i tributària entre comunitats autònomes. Per “tothom” es sabut l’atractiu/avantatge competitiu que, en matèria de Successions o Patrimoni, té la Comunitat de Madrid.
Però si volem canviar de residència (tant si estem pensant en termes de Comunitat Autònoma com d’Estat) hauríem de tenir molt en compte la doctrina que, la recent resolució del 25 d’abril de 2023 del Tribunal Econòmic Administratiu Central ha establert.
Sabem que es requereixen 183 dies per determinar la residència fiscal en un territori (sense perjudici que existeixin altres condicions que la configurin, com l’existència del nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta). Ara bé, com es computen? Hisenda treballa amb tres conceptes: presència certificada, dies presumptes i absències esporàdiques.
És important també tenir en compte un altre element (pels conflictes entre Estats): l’existència de conveni de doble imposició i en cas afirmatiu, veure els termes del mateix. Per què? Bàsicament per determinar la validesa del certificat de residència del país respecte al que hi ha la controvèrsia.
En el cas que ens ocupa, de manera molt gràfica, la resolució marca els dies en que hi ha prova directa de la presència en el territori de referència i amb “quadres” els que n’hi ha fora. S’entén que s’està en aquest, també, si entre dos dies consecutius no hi ha evidència de localització fora. Seria el mateix cas des del dia en que hi ha constància de presència física a Espanya i fins que n’hi ha a fora. Dins d’aquests poden identificar-se absències esporàdiques.
Aquesta prova directa, històricament, pot venir determinada per l’ús de la targeta bancària. Però no oblidem la geolocalització del nostre mòbil (o del/s vehicle/s que es posseeixin) o les ubicacions que puguin determinar les xarxes socials (no només les pròpies).
Cal també tenir en compte que poden haver-hi dies en que, per exemple, amb motiu del desplaçament, s’hagi de computar un mateix dia als dos països/territoris (1 + 1) ja que hi ha evidència en els dos territoris. La resolució exclou, de forma contundent, la possibilitat d’entrar en valoracions basades en el nombre d’hores. Argumenta que seria un element d’inseguretat jurídica màxima.
Francesc Pérez
fperez@tax.es
Soci-director de TAX Figueres