7/9/2026
Cal reflexionar com ha estat la vida que hem tingut les generacions nascudes després de la segona Guerra Mundial. Malgrat que és precisament durant aquest període en què s’han produït els canvis i avenços, especialment tecnològics, més espectaculars de la nostra era, i també un model de relacions diplomàtiques i comportament entre els països, especialment del món occidental, que malauradament sembla que esta arribant a la seva fi.
Va ser precisament com a conseqüència de les dues Guerres Mundials quan van néixer i tenir el seu paper institucions com la ONU, per intentar evitar els enfrontaments bèl·lics que havien estat una constant en la vida de la humanitat. “La guerra es la continuació de la política per altres mitjans” (Clausewitz) retrata aquesta manera de fer fins que van arribar les institucions que intentaven allargar la política. Va aparèixer la “Guerra Freda” que al menys no matava ni destruïa tant com les altres guerres, i precisament va desenvolupar la base de la tecnologia que avui dia fem servir per a quasi tot i de la qual no podem prescindir.
I es precisament a partir de la segona meitat del segle XX que coneixem i gaudim de l’estat del benestar. Cada cop més serveis finançats per l’Estat (naturalment amb els nostres impostos) com educació, sanitat, mobilitat i prestacions de jubilació, atur. Això, afegit ja en el segle XXI, a la tecnologia que ens “facilita” una vida de comunicacions i accés al coneixement gratuït i instantani a costa de la nostra privacitat.
Com a conseqüència d’això, la nostra societat ha anat avançant cap a la comoditat, immediatesa, gratuïtat i no hi ha dubte de que cada cop hi ha menys empresaris i empresàries, que son el motor de l’economia, i que no compten amb els suports que hauria de proporcionar l’Estat que és qui més els necessita.
Ja em perdonaran, però amb la meva formació i experiència d’economista, els números son tossuts i dos més dos sempre faran quatre tan per guanyar com per perdre, i tot el que té un cost s’ha de finançar. Si a Europa cal passar del 2% de pressupost de Defensa al 5% s’haurà de retallar i força, per algun lloc. L’Estat no podrà pagar com fins ara, per molt bona voluntat que hi posi.
L’Estat haurà d’actuar tant en la recaptació del ingressos com en la racionalització de les despeses i les inversions. És un tema del qual s’ha parlat molt, sobretot des que tenim una Hisenda moderna, però cal més seguretat jurídica per els qui amb les seva activitat empresarial està aportant un Valor Afegit a l’economia, i en la part de la despesa i les inversions, caldrà prioritzar les verdaderes necessitats i màxima transparència.
Les opcions creades a traves del sistema impositiu de bonificar algunes activitats, com la compra d’habitatge, la utilització de Mútues Mediques, ajuts per activitats econòmiques o contractació de personal, han anat disminuint o desapareixent per motius recaptatoris, quan en realitat suposen un ajut important a les arques de l’Estat.
En fi, tenim un bon panorama i les reformes seran molt dures.
Ho hauran de fer, ho faran i caldrà estar preparats...
Josep Massó
Soci de TAX
jmasso@tax.es