3/25/2024
La Llei Crea i Creix del desembre del 2022 es va crear amb la finalitat de:
- Facilitar la creació d’empreses
- Millorar el finançament de les empreses a través de normativa que afecta al crowdfunding
- Lluitar contra la morositat i el frau fiscal
Dins d’aquest últim aspecte s’incorpora l’obligació per a les empreses i professionals d’establir la factura electrònica a les seves relacions comercials. La incorporació d’aquest punt va un pas més enllà de l’establert, en aquest mateix sentit per la Llei Antifrau del 2021 on ja es marcaven una sèrie de condicions per la facturació electrònica en alguns casos concrets.
Després de l’obligatorietat d’establiment del sistema SII (Subministrament Immediat d’Informació) d’informació de relacions comercials establert per Hisenda, l’establiment de la factura electrònica és un pas més per la informació en temps real de totes les operacions comercials.
Un altre dels arguments a favor de l’establiment de la factura electrònica és la millora en la lluita contra la morositat. Respecte aquest punt, és precís esmentar que la Llei contra la Morositat és una Llei del 2010 i fins ara la seva implementació no ha estat precisament exitosa. Cal recordar que últimament la Comissió Europea s’ha negat a plantejar una normativa que permetés sancionar l’incompliment de la Llei.
L’establiment de la factura electrònica permetria conèixer, en temps real, totes les variables necessàries que intervenen en una factura. A més, tota aquesta informació estaria a disposició de l’Administració Tributària per tal de poder millorar el control de la Inspecció, ja que el sistema que es pretén establir, permet determinar terminis reals de cobrament, amb la qual cosa es podrà determinar el compliment o no de la Llei 15/2010 de terminis de pagament.
Semblen uns arguments molt favorables per l’establiment de la factura electrònica com a mètode per a les relacions comercials entre empreses, professionals i l’administració.
No obstant això, per a les empeses, l’establiment de la factura electrònica representa un problema que impacta totalment en els sistemes de gestió interns de les empreses. Aquesta problemàtica ja es va posar de manifest quan es va establir el SII, que establia la manera en què les empeses havien de comunicar les seves operacions comercials a l’Administració Tributària.
La manca d’informació, suport i les diferències entre el sistema que va establir Hisenda i els Sistemes de Gestió particulars de les empreses va donar lloc a una gran quantitat de problemes i en alguns casos sancions administratives per la impossibilitat de complir amb els terminis de declaracions realitzades amb aquest sistema fet que es pot tornar a produir amb l’establiment obligatori de la Factura Electrònica durant el 2024 segons el Reglament.
Es pretén que tota la informació comercial de les empeses estigui arxivada al núvol perquè l’Administració pugui controlar en temps real totes les operacions comercials i d’aquesta manera actuar de manera més ràpida i àgil en la lluita contra el frau. Però les implicacions que representa per les empreses són molt importants. D’altra banda, no em sembla una eina millor per la lluita contra la morositat. L’única manera serà l’establiment de sancions a partir de la Llei 15/2010.
Analitzem, per un moment, algunes de les implicacions que tindrà per les empreses.
En primer lloc, les primeres que s’han d’adaptar són les empreses de més de 8.000.000 € de facturació. La majoria d’aquestes empreses tenen sistemes informàtics que integren facturació, producció, gestió, comptabilitat, etc. que els són propis, amb la qual cosa, a partir d’una entrada de matèria primera, auxiliar, producció, etc dona lloc a una quantitat d’informació que es deriva a les diferents àrees de l’empresa per a la seva gestió particular.
En segon lloc, hi ha les petites empreses que, actualment, moltes d’elles, realitzen les seves facturacions amb simples fulls de càlcul. Totes elles estan abocades a dirigir-se als professionals existents en empreses especialitzades en gestió d’Informació, amb el conseqüent increment de les seves despeses.
Dona la impressió que la obsessió pel control per part de l’Administració per a lluitar contra el Frau la porta a “matar mosques a canonades”.
L’objectiu és lloable per un país en el qual es calcula que l’economia submergida és aproximadament del 20%. No obstant, crec que hi ha altres eines per a reduir aquesta xacra i algú s’hauria de preguntar si l’excessiva pressió fiscal no és un argument en contra d’aquesta finalitat.
Alfons Porro
Empresari i soci de TAX Economistes i Advocats