5/11/2026
Amb el canvi de segle es va accentuar la necessitat d’introduir reformes al sistema de pensions per a garantir-ne la sostenibilitat com a previsió principal en el moment de la jubilació de l’anomenada generació del “baby boom”.
D’aquesta manera, l’any 2002, mitjançant el Reial decret 1132/2002, es va introduir a la nostra legislació l’anomenada jubilació flexible, amb el propòsit de dotar-la dels caràcters de gradualitat i progressivitat i, amb això, afavorir la prolongació de l’activitat de les persones treballadores de més edat. És a dir, aconseguir el que actualment denominem envelliment actiu.
Aquesta mesura, que encara continua vigent, consistia inicialment a poder compatibilitzar la jubilació amb el treball per compte d’altri amb una reducció d’entre un 25% i un màxim del 50% de la jornada, i amb la minoració de la pensió de jubilació en proporció inversa a la reducció de jornada aplicada.
No obstant això, durant tot aquest temps, des que es va posar en marxa la jubilació flexible, s’han succeït diverses reformes legislatives que han generat noves fórmules d’envelliment actiu que han anat substituint o deixant en desús aquesta jubilació flexible.
Entre aquestes fórmules hi ha la jubilació activa, que permet la compatibilitat entre jubilació i feina, tant per a persones autònomes com per a persones treballadores per compte d’altri, en millors condicions i amb més incentius que la jubilació flexible; i la jubilació demorada, que suposa percebre un complement econòmic (de manera mensual o a preu alçat) per retardar el moment de la jubilació. Fins i tot es permet la jubilació activa iniciada amb anys de demora respecte de l’edat ordinària, situació que comporta percebre el complement econòmic per demora, a més dels incentius de la jubilació activa.
Aquestes noves fórmules d’envelliment actiu estan complint les expectatives d’utilització previstes, a diferència de la jubilació flexible.
Des del gener fins al setembre del 2025 s’havien registrat 274.843 noves altes de jubilació. D’aquestes, les jubilacions demorades ja representen l’11,2% del total d’aquestes noves altes, davant del 4,8% del 2019. En conjunt, el 73,1% de les altes es produeixen a l’edat ordinària de jubilació o posteriorment, 13,3 punts percentuals més que el 2019 (font: La Moncloa).
D’aquesta manera, el Govern té el mandat, a través del Reial Decret llei 11/2024, de reformular aquesta jubilació flexible per a fer-la més atractiva. Inicialment, planteja un propòsit d’esmena pel que fa a la seva denominació, que passaria a anomenar-se jubilació reversible en lloc de jubilació flexible, però també pel que fa a la seva aplicació i als seus incentius.
En què consistiria?
La jubilació reversible permetria que una persona que ja està jubilada i percep la seva pensió de jubilació pugui tornar a treballar sense perdre la seva condició de pensionista, mitjançant dues possibilitats.
- La primera, per dur a terme una feina per compte d’altri i a temps parcial. En aquest cas, la jornada s’hauria de situar entre el 40% i el 80% de la jornada d’una persona treballadora a temps complet comparable.
- La segona, per desenvolupar una activitat per compte propi (amb la jubilació flexible actual no és aplicable), encara que amb la condició que, en els cinc anys immediatament anteriors al fet causant de la pensió de jubilació, la persona no hagués estat d’alta com a autònoma.
On seria l’incentiu per a la persona jubilada?
La regla general és no percebre la pensió mentre es desenvolupa l’activitat compatible, de manera que, si la feina és per compte d’altri a temps parcial, la pensió es redueix en proporció a la jornada realitzada.
No obstant això, si la feina per compte d’altri s’iniciés per primera vegada quan ja haguessin transcorregut almenys sis mesos des de la data d’efectes de la jubilació, la quantia de la pensió compatible podria incrementar-se un 10% o un 20% addicional, segons el percentatge de jornada que es realitzi: percentatge de jornada entre el 40% i el 60%, 10% addicional; percentatge de jornada entre el 60% i el 80%, 20% addicional.
D’altra banda, si l’activitat fos per compte propi, la pensió compatible quedaria fixada, amb caràcter general, en el 20% del seu import.
Un altre aspecte rellevant és que, durant aquesta situació, la persona jubilada continuaria tenint accés a l’assistència sanitària com a pensionista. Tanmateix, les cotitzacions efectuades durant la situació de jubilació reversible no servirien per a millorar la pensió ja reconeguda en cap aspecte. És a dir, es permetria treballar i cobrar una part de la pensió, però aquest nou període cotitzat no recalcularia a l’alça la jubilació inicial.
Quin seria l’objectiu?
En definitiva, la jubilació reversible es configura com una eina per a facilitar que una persona ja jubilada pugui reincorporar-se a la feina, ja sigui com a assalariada a temps parcial o, en determinats casos, com a treballadora per compte propi, mantenint simultàniament una part de la seva pensió.
El seu objectiu principal serà fer més atractiva una modalitat que, amb la regulació actual, està tenint molt poca utilització pràctica, però amb una finalitat més àmplia d’aconseguir un sistema públic de pensions més sostenible.
Tot i així, ens trobem davant d’un esborrany de projecte normatiu la proposta del qual continua a debat en el marc del diàleg social, de manera que la seva redacció final pot experimentar canvis tant en els requisits com en l’aplicació i els incentius d’aquesta compatibilitat entre pensió i feina. Estarem atents durant els propers mesos per veure l’abast real d’aquesta fórmula.
Juan Carlos Pérez
jcperez@tax.es
Assessor laboral de TAX