A Espanya existeixen diferents tipus de convenis laborals, sent el marc amb el qual es regeixen les relacions entre empreses i treballadors. S'agrupen en dos tipus: els convenis col·lectius i els d'empresa. En el cas del conveni col·lectiu, les relacions laborals es basen en l'Estatut dels Treballadors. Per la seva part, els d'empresa parteixen de les mateixes condicions que l'anterior, però solen millorar les condicions (jornada laboral, salaris, incentius…).
Prevalença del conveni col·lectiu
Fins a la reforma laboral de 2012, el conveni col·lectiu era el que prevalia sobre el conveni d'empresa. Amb aquesta reforma es pretenia ajudar a les empreses que tinguessin dificultats per a poder adaptar les condicions a la seva situació, sense mantenir com a referència aquest conveni col·lectiu. Això però va obrir la porta a convenis de mínims, sent una fórmula per a rebaixar els costos laborals.
Quin conveni considera la nova reforma laboral?
Amb la nova reforma laboral es vol tornar a la situació anterior a 2012, on les empreses com a mínim s'havien d'ajustar a les condicions del conveni col·lectiu. Les associacions d'empreses asseguren que així s'introdueix major rigidesa en el mercat laboral ja que una empresa que passi per dificultats es veurà obligada a oferir les mateixes condicions que la resta, podent generar menor contractació.
Ultraactivitat: què és i en què afecta els convenis que caduquen?
Sumada a la situació anterior, hi ha la ultraactivitat, que afecta els convenis quan aquests caduquen. Actualment, si el conveni d'empresa caduca, aquest es manté vigent un any més. Però passat aquest any, i si no s'ha signat un nou conveni, es torna a l'Estatut dels Treballadors.
Abans de la reforma del 2012, el conveni continuava vigent de manera indefinida mentre no es signés un altre. Tornar a aquesta situació pot representar per a moltes empreses majors costos laborals i major dificultat per a reajustar plantilles en períodes de dificultat. Pot traduir-se així en un mercat laboral menys dinàmic i menys ocupació.