9/7/2022
En els darrers anys, hem viscut canvis i reformes importants en l'àmbit laboral. Aquestes reformes pretenen, entre altres coses: la igualtat efectiva entre homes i dones al món laboral, millorar la precarietat laboral i aconseguir una estabilitat en l'ocupació, reduint la temporalitat, sent en aquest últim en el qual s'ha centrat l'última reforma laboral del 2022 (RDL 32/2021 de 28 de desembre).
La temporalitat porta sent un estigma al mercat laboral espanyol des de fa anys. Al 2020, el percentatge de la temporalitat europea va ser d'un 13,50% mentre que a Espanya aquest percentatge es va situar en un 24,20%, afectant a un de cada quatre treballadors. La temporalitat suposa un problema en la qualitat de vida de les persones, perquè disminueix la seva percepció de seguretat en l'ocupació i, a llarg termini, té importants efectes negatius en la formació i capacitació individual (INE 2.2.3 Treball temporal). Per això, es necessitava una reforma urgent, per a intentar millorar aquesta situació, sent la temporalitat el pilar principal en el qual s'ha centrat aquesta reforma.
Ara bé, si analitzem els canvis principals d'aquesta reforma ens trobem amb:
1. Desapareixen els contractes d'obra i servei, sent aquests modificats pels contractes fixos adscrits a obra. La diferència principal radica en el temps en el qual pot estar aquest contracte, és a dir, si els contractes d'obra i servei tenien una limitació en el temps de 3 anys (ampliable a un més, si el conveni ho permetia).
Aquests nous contractes ‘fixos’ no tenen aquesta limitació, oferint a l'empleat la mateixa indemnització que els contractes d'obra i servei, quan l'empresari no pugui oferir-li més obres a l'empleat i podent-se finalitzar en qualsevol moment.
2. Els contractes temporals continuen existint amb les mateixes característiques que tenien, però en aquest cas amb dues modalitats diferents: causes previsibles i imprevisibles, sempre que l'empresari justifiqui quines són aquestes causes, sent la diferència entre aquestes dues modalitats la durada. Anteriorment, en els contractes temporals també havien de justificar les causes... Per tant, la diferència entre els nous contractes temporals i els anteriors és difícil de definir.
3. Contractes fixos discontinus, aquesta tipologia de contracte porta anys existint, especialment en sectors com l'hostaleria i activitats turístiques, ara el govern pretén que aquest sigui la modalitat de contracte més utilitzat, ja sigui per èpoques que l'empresa té més treball (com a estiu o activitats turístiques com ja es realitzava), per les fluctuacions de l'ocupació o que sigui l'utilitzat per les ETT, canviant el concepte d'aquests, però sense regular-los, atès que els contractes fixos discontinus no poden fer-se en modalitat a temps parcial tret que el conveni el reguli i, en la majoria dels casos, no està regulat, atès que és una modalitat de contracte que no es solia utilitzar a excepció de sectors molt concrets i que ara pretén ser el contracte ‘estrella’.
4. Finalment per descomptat estan els contractes fixos on, en teoria haurien d'anar la majoria de les contractacions, sense cap canvi en particular ni destacable.
A la vista està que, des que va entrar en vigor la nova reforma hi ha hagut una pujada considerable de la contractació de fixos discontinus, en concret, des d'abril del 2022 (quan va entrar en vigor la reforma) aquests van patir un increment del 48%, sent aquesta pujada progressiva al llarg dels mesos, aconseguint la xifra rècord del 325% en menys d'un any. S'haurà de veure perquè, si realment aquests canvis i aquesta reforma eren realment necessaris i si aquests fixos discontinus són anomenats novament al treball al 2023, o si simplement són temporals encoberts, que són reemplaçats per treballadors diferents.
El temps ens dirà si realment aquesta reforma servirà per a reduir aquesta temporalitat i situar a Espanya en uns percentatges similars a la resta d'Europa.
Laura Narváez
lnarvaez@tax.es
Assessora laboral de TAX