6/11/2021
Com vam veure fa uns dies, el pròxim 1 de juliol entren en vigor les noves mesures que regularan el comerç electrònic a la Unió Europea. El reial decret llei 7/2021, que transposa les directives europees, canvia el règim de tributació de les vendes a través d'internet en les quals els consumidors finals són comunitaris i els venedors són empresaris o professionals d'altres Estats membres o de tercers països.
Principals novetats:
- Es reforça la tributació a destí, és a dir, s'aplica l'IVA de l'Estat membre del consumidor final. Això obligarà als empresaris a revisar el tipus de gravamen aplicable als clients, així com el seu impacte al preu i al benefici.
- Desapareixen els llindars per Estat membre que fins ara existien per a les vendes a distància, i s'estableix un llindar únic i comú de 10.000 euros. A partir d'aquesta quantitat, es tributarà al tipus impositiu de l'IVA de l'Estat membre de destí.
- Així, si una empresa ven a particulars d'un o diversos països de la UE per un import superior a 10.000 euros anuals, estarà obligat a pagar l'IVA en l'Estat membre de cadascun dels seus compradors.
- S'elimina l'exempció de l'IVA a la importació de béns de fins a 22 euros.
Finestreta única:
Per a les empreses que venen béns per internet a clients finals d'altres Estats membres, complir amb l'obligació de tributar al país de destinació significaria haver de registrar-se a l'efecte de l'IVA i declarar l'IVA en l'Estat membre de cada consumidor.
Per a evitar-ho i facilitar la declaració i ingrés d'IVA, s'estableix un sistema opcional de finestreta única, pel qual els diferents operadors econòmics, també els que estiguin establerts fora de la UE, podran ingressar en un únic Estat membre l'IVA corresponent a cadascun dels països de la UE. S'evita així haver de transferir l'impost recaptat a cadascuna de les Administracions de la UE per les vendes realitzades a cada territori.
Marketplaces:
Els marketplaces es converteixen en responsables de la tributació de les operacions de comerç electrònic transnacionals en les quals actuen com a intermediaris.
D'aquesta manera, una plataforma digital podrà ser considerada subjecte passiu si facilita vendes a distància de béns importats a la UE per un valor no superior a 150 euros, o el subministrament de béns a consumidors finals -independentment del seu valor- quan el proveïdor no està establert en cap Estat membre.