5/27/2025
Una important transformació en la normativa laboral, que fa mesos que ja ressonava, acaba de veure la llum coincidint amb el dia 1 de maig, Dia internacional del Treball, a través de la Llei 2/2025 del 29 d’abril del 2025, que suposa un gir de 180 graus en la gestió de les incapacitats permanents en l’àmbit laboral.
Aquesta nova normativa, que modifica tant l’Estatut dels treballadors com la Llei General de la Seguretat Social, introdueix una sèrie d’obligacions per les empreses que, entre d’altres, porten l’objectiu de fomentar la continuïtat professional de les persones a les quals se’ls ha reconegut una incapacitat permanent.
Què canvia amb la Llei 2/2025?
El canvi més transcendental és que fins a l’entrada en vigor d’aquesta normativa, la declaració per part de l’INSS d’una situació d’incapacitat permanent, en molts casos comportava també l’extinció automàtica de la relació laboral. Amb aquesta nova modificació d’ambdues normatives, s’elimina la possibilitat d’acomiadament automàtic independentment del grau d’incapacitat que s’atorgui al treballador@, facultant-lo a què sigui l’únic que tingui a la seva mà la facultat d’escollir si es vol o no reincorporar a de les files de la companyia.
Significa que l’empresa obligatòriament s’ha de quedar amb el treballador@?
La norma pretén afavorir l’estabilitat en l’ocupació de les persones amb discapacitat o que se’ls ha reconegut una incapacitat permanent, de tal manera que obliga a les companyies a realitzar els ajustaments raonables i necessaris per tal que el treballador@ es pugui tornar a reincorporar si és aquesta la seva voluntat. Ara bé, això no implica en cap cas que les companyies s’hagin de quedar els treballador@s, si les companyies no tenen capacitat per a fer-ho o no poden realitzar els ajustaments necessaris per tal d’adaptar el lloc de treball.
Llavors, què vol dir ajustament raonable?
La base de tota aquesta nova reforma és l’aclariment per part de la normativa de què s’entén per ajustament raonable per part de la companyia, abans de procedir a l’acomiadament, que diguem que quedaria com a últim recurs. Això inclou, per tant:
- Estudi del lloc de treball
- Estudi del treballador@ afectat i de les seves capacitats.
- Adaptació del lloc de treball, equip, instal·lació, maquinària, etc
- Reajustaments de les seves funcions o del càrrec a través de formació.
En aquest escenari, si tot i així, la companyia no hi pot fer front o no troba un lloc per adaptar, serà llavors quan en última instància podrà extingir el contracte de treball.
Quines quantitats implica aquest ajustament, hi ha un màxim?
En aquest cas, s’indica com a causa per a la possible extinció del contracte, que l’empresa per l’adaptació hagi de fer front a una càrrega excessiva, fet que implicaria que aquesta vegi desproporcionat l’esforç que hagi de fer per tal de poder adaptar el lloc de treball.
La pròpia norma té en compte per a determinar la càrrega excessiva el cost de les mesures d’adaptació en relació amb la mida, els recursos econòmics, la situació econòmica i el volum de negocis total de l’empresa.
Conclusió
Com veiem, la Llei 2/2025 representa un avenç significatiu en la protecció dels treballador@s que són declarats en situació d’incapacitat permanent, aproximant-se d’aquesta manera sobretot a les normatives europees, que ja s’encaminaven cap a aquesta línia.
És per tant, imprescindible, comptar amb un bon assessorament en línia amb aquesta nova situació i en el moment de donar-se en qualsevol companyia, comptar amb experts que facilitin tant la comprensió de la situació, com l’anàlisi dels passos a seguir i l’estratègia, amb l’única finalitat d’evitar possibles reclamacions o demandes a nivell laboral, que com veiem i ja hem explicat en anteriors articles, podrien comportar despeses inassolibles per la companyia, per declaracions de nul·litat o vulneració de dret fonamental.
Amanda Riera
Assessora laboral de TAX Barcelona
ariera@tax.es