Des de l’1 de gener d’aquest any i conforme a l’article 348 bis de la LSC (alliberat pel Govern després de diversos anys de bloqueig), a partir del cinquè exercici a comptar des de la inscripció al Registre Mercantil de les societats no cotitzades, el soci que hagués votat a favor de la distribució dels beneficis socials tindrà dret de separació si la Junta General no acordés la distribució com a dividends d’almenys un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social obtinguts durant l’exercici anterior, que siguin legalment repartibles. El soci, doncs, podrà abandonar la societat, que estarà obligada a comprar la seva participació a un preu raonable.

La decisió de repartir o no dividends (que ha de ser acordada sempre per la Junta General) pot suposar un mecanisme en mans de la majoria per a pressionar la minoria denegant sistemàticament aquest repartiment tot i l’existència de beneficis; minoria que tindria com a única via legal la impugnació dels acords socials en base a un abús de dret. En aquest sentit existeix reiterada jurisprudència de jutjats del Mercantil que han anat reconeixent el dret al dividend, declarant abusiva la retenció sistemàtica del repartiment de dividends quan existeixin reserves voluntàries suficients que acrediten que la societat es troba sanejada econòmicament. I el Tribunal Suprem també s’ha pronunciat sobre l’abús del soci majoritari a la seva sentència de 7 de desembre del 2011, on determina que tenint en compte el lucre com a origen del negoci societari, els acords de la majoria que no persegueixin raonablement l’interès del conjunt dels socis ni els socials i perjudiquin els minoritaris, s’han de considerar abusius i contraris als interessos de la societat.

Tot i la intenció protectora del legislador respecte al soci minoritari tendent a evitar els abusos dels majoritaris, no sembla haver contemplat, no obstant això, que aquesta mesura també pot possibilitar una extralimitació per part dels socis minoritaris, especialment en situacions econòmiques complicades per a la societat, on aquesta decisió podria comprometre’n seriosament la viabilitat; ni sembla haver estat prevista la impossibilitat de fet del repartiment en si. A la qual cosa s’hauria d’afegir que si no existeix acord en el preu i s’ha de valorar l’empresa, s’haurà d’acudir a un auditor nomenat pel Registre Mercantil, amb el risc d’acabar en un lent procés d’impugnacions i revisions jurisdiccionals.

De la mateixa manera, com valoraran els nostres tribunals situacions en les quals, en virtut de contractes de finançament, per exemple, una societat s’hagi obligat contractualment a no repartir dividends? Què passarà en els supòsits en què el repartiment fixat per la llei vagi contra els interessos socials? Què serà dels protocols familiars que prevegin repartiments discordants amb els previstos per la LSC o amb els estatuts socials que suprimeixin o redueixin el dividend per sota dels límits legals? En tots aquests supòsits, sens dubte, hauria de prevaler la norma legal sobre els contractes o compromisos privats.

No obstant això, els efectes d’aquesta regulació no es podran valorar fins que s’iniciïn els procediments en relació a l’aprovació de comptes anuals de l’exercici 2016, moment en què es començaran a conèixer els criteris interpretatius d’aquesta norma per part de la jurisprudència. Tanmateix, no sembla absurd afirmar que pot donar lloc a situacions particularment costoses per a algunes societats que es podrien haver eludit amb altres mesures que, reforçant la protecció dels drets de la minoria, no restringissin la discrecionalitat de la junta de socis, respectant l’interès social, que sempre hauria de prevaler sobre l’interès individual d’un soci minoritari. Tan abusiva i desproporcionada sembla la decisió de no repartir sistemàticament dividends, com la d’obligar la societat a repartir cada any un terç dels seus beneficis. Penseu en aquelles societats amb grans beneficis però amb falta de liquiditat o molt endeutades.

En qualsevol cas, conforme a l’article 276 de la LSC, les Juntes Generals de les companyies poden determinar el moment i la forma del pagament del dividend, cosa que sens dubte permetrà que aquelles entitats amb dificultats de tresoreria es puguin acomodar a les diferents situacions sense contravenir la Llei.

© Tax 2018 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?