Ahir dijous 28 d’octubre  es va conèixer l’esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional. Pel que sembla finalment el Constitucional limita la possibilitat de reclamar per l’impost de plusvàlua municipal. Segons aquest esborrany de la sentència només podran reclamar aquells contribuents que abans de dictar-se la sentència ja tinguin un recurs obert però tocarà esperar a que es publiqui la sentència definitiva per saber concretament les possibilitats que existiran.

 

Què és l’impost de plusvàlua?
L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com impost de plusvàlua municipal, és un tribut directe que depèn de i gestionen els Ajuntaments. Es paga quan un contribuent ven, dona o hereta un habitatge. El tribut grava la revalorització dels terrenys urbans sobre els que està construït un habitatge des del moment de la compra fins al seu traspàs, ja sigui per venda, herència o donació.

 

Qui ho paga?
Quan es ven un habitatge, és el venedor qui ha de pagar l’impost, doncs és qui rep els diners de la venda. No obstant, en una donació el pagament de l’impost correspon a la persona que pren l’immoble. De la mateixa manera, quan s’hereta un habitatge són els hereus els que tenen l’obligació de pagar la plusvàlua municipal.

 

Per què el Constitucional anul·la l’impost?
La sentència de l’alt tribunal declara “inconstitucionals i nuls” tres apartats de l’article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regulen el càlcul de la base imposable de l’impost sobre plusvàlua. Justifica el gravamen “estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment”. És a dir, que l’impost no sempre respecta la plusvàlua realment obtinguda -ni tan sols si n’hi ha hagut realment- perquè es basa en unes taules preestablertes (cadastre) pels municipis i uns barems fixats per la norma, sense tenir en compte l’evolució real del valor dels terrenys sobre els quals està construït l’habitatge.

 

Quines conseqüències té?

Per analitzar les conseqüències haurem d’esperar a tenir la sentència, el text íntegre de la qual encara no s’ha publicat.

L’esborrany de la sentència exposa “no pueden considerarse situaciones susceptibles de ser revisadas con fundamento en la presente sentencia aquellas obligaciones tributarias devengadas por este impuesto que, a la fecha de dictarse la misma, hayan sido decididas definitivamente mediante sentencia con fuerza de cosa juzgada o mediante resolución administrativa firme”. I afegeix: “A estos exclusivos efectos, tendrán también la consideración de situaciones consolidadas las liquidaciones provisionales o definitivas que no hayan sido impugnadas a la fecha de dictarse esta sentencia y las autoliquidaciones cuya rectificación no haya sido solicitada”.

Des de TAX t’informarem puntualment de qualsevol novetat al respecte.

© Tax 2021 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}