La sentència del Tribunal Constitucional de 16 de febrer de 2017 ha obert la porta a què alguns contribuents que han pagat l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU o “plusvàlua municipal”), en reclamin la devolució. En aquest sentit, es preveu una allau de reclamacions i,  així mateix, les administracions hauran de revisar la regulació del tribut per a evitar que la disfuncionalitat produeixi nova casuística.

Recordem que aquest impost té com a fet imposable la revalorització del sòl urbà durant el període en què un venedor o transmitent ha estat propietari. El problema prové de què la fórmula de càlcul establerta per la normativa dóna sempre un resultat positiu i una quota a pagar, com si el valor dels terrenys sempre hagués de pujar. La davallada patida durant els darrers anys pel mercat immobiliari ha produït una disfunció sense precedents, ja que una finca adquirida en el pic de la “bombolla” immobiliària (per exemple, el 2007), i venuda en el punt més baix de la davallada (per exemple, el 2013), hauria posat de manifest una veritable pèrdua de valor dels terrenys, i no un guany. Emparant-se en l’automatisme de la norma, els ajuntaments han continuat cobrant el tribut indiferents al fet que realment no hi havia fet imposable, ja que alguns propietaris van patir una pèrdua de valor, i no un increment, posat de manifest en el propi preu de transmissió, inferior al que en el seu dia es va pagar per a adquirir la finca en qüestió.

La sentència declara inconstitucional el precepte aplicat en el cas concret, que pertanyia a la Norma Foral de Guipúscoa. Per tant, no és d’aplicació general, però és evident que les administracions hauran de fer les modificacions pertinents en les seves respectives normatives per a evitar una proliferació sistemàtica de qüestions d’inconstitucionalitat, atès que l’estructura de l’impost s’està aplicant de forma idèntica a tot l’Estat.

Igualment, s’ha de tenir en compte que:

a)     La inconstitucionalitat afecta només l’article que regula la fórmula de càlcul, i no a la resta d’elements que configuren l’impost.

b)     La norma no ha estat derogada, sinó que ha estat declarada inconstitucional només en aquells supòsits en què realment no hi ha hagut augment de valor del terreny transmès. En conseqüència, si en el futur immediat no es produeix cap modificació legislativa, en els casos en què sí que s’hagi produït increment de valor, la fórmula continua essent aplicable, de forma que el criteri expressat per la sentència només servirà de base per a evitar la tributació per a aquells contribuents amb minusvàlua real.

Cal afegir dos apunts més:

1)      Com per a qualsevol altre tribut, la possibilitat de reclamar la devolució d’ingressos indeguts prescriu als quatre anys a comptar des que va finalitzar el període de presentació o liquidació de l’impost (sis mesos en el cas d’herències, un mes en el cas de transmissions entre vius). Per tant, només es podran reclamar les plusvàlues generades des de 2012-2013 (segons el cas).

2)      De cara al futur, amb aquells ajuntaments en què el règim d’autoliquidació no és obligatori, hi ha la possibilitat de sol·licitar no subjectar-se al tribut amb caràcter previ, fet que evitarà d’entrada haver de procedir al pagament. En aquests casos, en la comunicació que el contribuent ha de fer a l’ajuntament de torn dins el termini màxim de presentació, s’haurà d’al·legar o especificar que no escau cap ingrés per inexistència de fet imposable en el cas concret, i esperar aleshores la decisió de l’administració.

Des del nostre departament legal, prestarem l’assessorament professional necessari per tal de defensar els interessos dels nostres clients i iniciar les accions que escaiguin en cada cas.

© Tax 2018 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?