A continuació es detallen els canvis més importants que ha provocat l’entrada en vigor de la modificació parcial de la Llei de marques, aprovada pel Reial decret llei el passat 14 de gener del 2019. 


1.      Major facilitat per al registre d’una marca o nom comercial.
2.    Possibilitat que qualsevol persona física o jurídica, independentment de la seva nacionalitat, lloc de residència o establiment, sol·liciti una marca o nom comercial.
3.    Eliminació del requisit que obligava a representar gràficament el signe distintiu; no és necessari que tingui representació gràfica, sinó que es pot representat a través del mitjà sonor, vídeo o holograma, sempre que l’objecte de protecció que s’atorgui al titular es pugui determinar clarament. 
4.    Desaparició del concepte de marca notòria. Es recull una única categoria de la marca o nom comercial de renom. 
5.    Definició de marca de renom com aquella que és coneguda per una part significativa del públic interessat en els productes o serveis. 
6.    Sistematització de les prohibicions absolutes de registre i incorporació d’una nova prohibició relativa a les obtencions vegetals.
7.    Reformulació de les prohibicions relatives a la protecció de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques, termes tradicionals de vins i especialitats tradicionals garantides. 
8.    Prohibició en referència als signes que consisteixin o reprodueixin en els seus elements essencials la denominació d’una obtenció vegetal. 
9.    Prohibició relativa: incompatibilitat amb denominacions d’origen o indicacions geogràfiques protegides
10.    Assignació d’un doble caràcter, de prohibició relativa i absoluta, a les denominacions d’origen o indicacions geogràfiques protegides. Això pot ser examinat d’ofici i invocat com a motiu d’oposició. 
11.    Incorporació de la prova d’ús en el marc de l’oposició al registre.
12.    Obligació de l’acreditació per part de l’oponent, en cas que l’altra part així ho demani, de l’ús de la marca, sempre que porti cinc anys registrada. En cas de no poder-ho acreditar, l’oposició serà desestimada. 
13.    La possibilitat de sol·licitar al titular de la marca anterior oponent la prova d’ús de la marca en què es basa la seva oposició entrarà en vigor a partir del seu desenvolupament reglamentari. 
14.    Verificació de les marques que es troben subjectes a l’obligació d’ús i explicació de com s’estan fent servir. En cas de no acreditar-ne aquest ús en fase d’oposició, es poden esdevenir possibles accions de caducitat per manca d’ús. 
15.    Competència directa per part de l’OEPM per a tramitar sol·licituds i declarar la nul·litat o caducitat de les marques o noms comercials registrats. 

© Tax 2019 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?