El Tribunal Suprem a la seva Sentència de 15 de setembre del 2021 (3483/2021) resol que el valor d’adquisició aplicable en IRPF pel càlcul de l’amortització d’un immoble adquirit per herència o a títol gratuït, serà el tributat en Successions i Donacions.


L’Advocat de l’Estat va presentar recurs de cassació davant l’Alt Tribunal on plantejava dues qüestions d’interès casacional objectiu. La primera qüestió es refereix a la interpretació que s’ha de donar a l’article 23.1.b) de la llei de LIRPF en relació a quin import es considerarà la base de l’amortització dels immobles adquirits per herència o a títol gratuït. La segona qüestió plantejada és si les despeses de l’esmentat article s’han d’admetre només en proporció al període en què l’immoble va estar arrendat.


Resolent la primera qüestió, el Tribunal Suprem ha establert com a doctrina, ratificant allò establert a la sentència recorreguda del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (30 de maig del 2019), que el valor d’adquisició amortitzable a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d’un bé immoble heretat o adquirit a títol gratuït ha de ser el declarat a l’Impost sobre Successions i Donacions o el comprovat per l’Administració.


Hisenda seguia el criteri, abans d’aquesta sentència, que el cost d’adquisició pel càlcul de l’amortització en l’IRPF d’un bé immoble arrendat, que hagués estat adquirit per herència o donació, havia de ser el valor cadastral. Així també ho havia establert la Direcció General de Tributs en diverses consultes vinculants. 


El Tribunal Suprem rebutja aquesta interpretació i estima en benefici del contribuent, que el criteri seguit fins ara “desconeix el correcte significat de l’amortització com a concepte unívoc” i estableix que l’amortització és un terme que no exigeix per la seva efectivitat que hagi realitzat prèviament una inversió. El sentit del precepte de la llei, que no distingeix entre immobles adquirits onerosa o gratuïtament, es veuria distorsionat si es comparen magnitud que no tenen cap relació entre elles.


L’anterior dona lloc a què els contribuents puguin sol·licitar la rectificació de les seves declaracions d’IRPF corresponents a exercicis no prescrits i sol·licitar la devolució que procedeixi pel fet de ser deduïble un major import de despesa per amortització. 


En referència a la segona qüestió reitera el criteri establert pel propi Tribunal Suprem en la seva recent sentència del 25 de febrer del 2021 (1302/2020), on es determina que les despeses associades a béns immobles destinats a ser arrendats únicament són deduïbles pel temps en què aquests immobles van estar arrendats i van generar rendes.

© Tax 2021 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}