El principi de regularització íntegra és un principi general tributari construït sobre la base de la jurisprudència del Tribunal Suprem dels últims anys.

D’acord amb aquest principi, la regularització que es faci d’una autoliquidació ha de ser íntegra; és a dir, Hisenda ha de portar a terme totes les correccions necessàries per rectificar la situació tributària de manera global, tant si acaba beneficiant l’Administració com si la perjudica.

Així, per exemple, en un cas en què s’incrementi la base imposable de l’impost sobre Societats en una societat que va anticipar la despesa per acomiadament dels treballadors que es portaria a termini a l’exercici següent, diferirà si, en el pagament de l’impost sobre Societats, Hisenda es veu obligada a estendre les seves actuacions a l’exercici següent, tot i que ja hagués prescrit, a fi de valorar si aquesta mateixa despesa va ser deduïda o no i evitar un suposat de doble tributació pel mateix (TJS Madrid 10/04/2019, n. resolució 359/2019).

I encara que la regularització íntegra es pugui plantejar en altres tributs, és en l’IVA on més sol produir-se a causa de la dualitat repercussió-deducció.

Però, mentre que en la jurisprudència s’ha anat assentant de forma ferma el sentit d’aquest principi, no s’han desenvolupat d’igual manera els aspectes procedimentals.

No obstant això, l’Agencia Tributaria, basant-se en les últimes sentències del Tribunal Suprem i en resolucions del TEAC, acaba d’establir el criteri d’actuació en el que es refereix a la regularització íntegra en IVA.

En concret, es planteja per a aquells casos en què un contribuent és objecte d’una inspecció i aquesta constata que s’ha deduït quotes d’IVA que li han sigut indegudament repercutides (per exemple, per tractar-se d’una operació no subjecta a l’IVA, per quedar exempta o per tractar-se d’un cas de simulació).

En aquests supòsits, la Inspecció no podrà limitar-se a negar la deducció de l’IVA i emplaçar el contribuent a que realitzi la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts per les quantitats que li hagin estat repercutides i, al seu torn, ingressades al proveïdor.

En aquests casos serà el propi òrgan de la Inspecció qui haurà de comprovar la procedència de la dita devolució, en concret:

  • que s’hagi repercutit mitjançant factura
  • que qui hagi suportat l’IVA no tingui dret a deduir-se’l i
  • que les quotes repercutides hagin estat ingressades a Hisenda.

No escaurà la devolució si no s’han realitzat efectivament els ingressos d’aquestes quotes a Hisenda (art. 14.2.c del RGRVA).

Així, serà al mateix procediment d’Inspecció i en “unitat d’acte” on s’acabarà avaluant i quantificant a qui es van suportar indegudament les quotes d’IVA. D’aquesta manera, s’evita obligar al contribuent a iniciar un altre procediment tributari autònom per a què Hisenda li torni els imports que prèviament hagi ingressat arran del resultat de la Inspecció.

 

Vegem un exemple:

1) Les societats A i B es troben vinculades. La societat A factura a B per 20.000€ + IVA (21%).La societat A es troba en prorrata del 63%.

La Inspecció acaba determinant que els serveis que A ha facturat a B són ficticis i, per tant, elimina l’IVA deduïble a B corresponent a aquestes factures. Tant A com B accepten el caràcter fictici de la facturació.

2) Les societats A i B es troben vinculades. A factura a B per 20.000€ + IVA (21%). La Inspecció acaba determinant que els serveis que A ha facturat a B són ficticis i, per tant, elimina l’IVA deduïble a B corresponent a aquestes factures. Per altra banda, la Inspecció també determina el caràcter no deduïble d’algunes de les quotes d’IVA suportat de l’empresa A. Tant A com B accepten el caràcter fictici de la facturació.

3) Les societats A i B es troben vinculades. La societat A factura a B per 20.000€ + IVA (21%). La Inspecció acaba determinant que els serveis que A ha facturat a B corresponen a aquestes factures. Per altra banda, la Inspecció també determina el caràcter no deduïble de la totalitat de les quotes d’IVA suportat de l’empresa A en constatar que es tracta d’una entitat patrimonial que no exerceix cap mena d’activitat.

Tant A com B accepten el caràcter fictici de la facturació.

4) El soci d’una empresa A es dona d’alta al règim simplificat d’IVA a través del qual factura a un únic client, que es la societat A. El soci factura per import de 40.000€ a la societat, que suporta una quota de l’IVA de 8.400€ (21% de 40.000€). El soci, per part seva, ingressa anualment per IVA a través del règim especial per import de 2.500€.

La Inspecció conclou, i les parts finalment admeten, que es tracta d’un cas de simulació. En aquesta situació, la Inspecció, d’acord amb el principi de regularització íntegra i havent comprovat l’ingrés de les quotes de l’IVA pel soci, haurà de tornar a la societat la part de les quotes d’IVA suportat que el soci va ingressar, això és, 2.500€.

 

El procediment de regularització íntegra li estalviarà haver de sol·licitar la devolució de l’IVA que hagi hagut d’ingressar com a conseqüència del resultat d’una inspecció inclòs en situacions de simulació o frau.

 

Juli Blasco

[email protected]

Responsable departament fiscal de TAX Barcelona

© Tax 2021 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}