Des del passat 12 d’abril, al web del govern d’Espanya apareix la notícia de la creació del comitè de persones expertes per a la reforma del sistema tributari. En paraules de la ministra, un dels objectius ha de ser garantir “la suficiència de recursos públics”. S’hi afegeix que “Espanya es troba set punts per sota de la mitjana de la zona euro en ingressos”. No és difícil concloure que el que s’està proposant és un augment dels impostos i continuar incrementant la pressió fiscal que, fins i tot, en aquesta època de pandèmia, no ha deixat de créixer. Recordem que mentre el PIB ha retrocedit al 2020 un 10,8 %, la recaptació d’impostos, segons dades de la pròpia Agència Estatal d’Administració Tributària (que va arribar als 194.051 milions d’euros) va baixar en un 8,8 %. És a dir va baixar. Sí. Però, aproximadament, un 20%.

És a dir, més impostos sobre una renda per càpita sensiblement inferior a la majoria dels països de la zona euro amb la qual se’ns compara. Per què no es fa referència a aquesta dada? Deixem-ho aquí, que aquest és un altre tema.

Crida molt l’atenció que no es faci cap referència a la necessitat de compatibilitzar la posada en marxa d’aquesta reforma amb la creació d’un marc legislatiu que permeti la recuperació del teixit empresarial de les pimes, com a base imprescindible per minimitzar la pèrdua de llocs de treball i possibilitar la recuperació del mercat laboral. Una vegada que la pandèmia, des d’un punt de vista sanitari, mercès a les vacunes, comença a ser superada, hi ha algun altre objectiu més important i rellevant que tant pimes com persones empleades afectades puguin recuperar les seves economies particulars?

Malgrat que a l’esmentada nota de premsa es faci referència a l’“equitat del sistema”, les dades ens porten a una altra conclusió. El timó està posat en una altra direcció. Penso que hi ha dues dades que posen de manifest que autònoms i pimes suporten la major part de la pressió fiscal que comentàvem.

Primera: el volum de notificacions electròniques, que arriba a 11,62 notificacions i que, lògicament, estan en la seva major part adreçades a aquesta tipologia de contribuents (que és la més nombrosa). Recordem que el cens de grans empreses arriba a 41.513 unitats, mentre que el d’empresaris, professionals i retenidors suposa 7.744.157 persones (físiques o jurídiques).

La segona és el deute mitjà liquidat per la Inspecció dels Tributs. És de 186.324,87 euros. Xifra que resulta de dividir el total de les actes, 4.719,05 milions, entre el nombre de contribuents comprovats, 25.327. Aquesta mitjana és només compatible amb una afectació predominant a aquest perfil de subjecte passiu. Aquestes dades procedeixen de la Memòria de l’AEAT del 2019 (la darrera publicada).

En canvi, si girem la vista vers alguna de les empreses més valuoses del planeta, trobem dades que ens haurien de donar pistes de cap a on hauríem de posar el focus. Apple ha liderat, i ho continua fent, molts rànquings ─o la majoria─ de capitalització borsària o bé de valor de marca. En qualsevol cas sempre està a les posicions de podi. Segons les dades del darrer exercici tancat (setembre 2020), va vendre 220.747 milions de dòlars i en va guanyar 57.411. El percentatge de beneficis sobre ingressos se situa per sobre del 25 per cent. En canvi la filial espanyola (APPLE RETAIL SPAIN SL), segons les dades dels comptes anuals del 2019 (les darreres dipositades en el Registre Mercantil), ha pagat poc més d’un milió d’euros, (1.190.242,92 euros) per tancar amb un benefici de 12.720.873,37 euros. La facturació per vendes i ingressos va ser de 433.852.271,83. Si s’apliqués el mateix percentatge sobre els ingressos, el resultat positiu es situaria per sobre dels 106 milions.

És veritat que a la referida nota de premsa s’afirma que “el grup de treball s’enfocarà especialment a la fiscalitat mediambiental, la imposició societària, la tributació de
l’economia digitalitzada, la fiscalitat de les activitats econòmiques emergents, així com l’aplicació i concreció de l’harmonització de la tributació patrimonial”. The Guardian publicava, més de dos anys enrere, que hi havia un acord perquè la companyia pagués 500 milions d’euros a França. Com diria un mediàtic advocat penalista, “…i aquí ho deixo”.

 

Francesc Pérez
[email protected]
Soci-Director TAX Figueres

© Tax 2021 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}