La crisi sanitària actual causada per la Covid-19 va obligar sobtadament a tancar totes aquelles empreses considerades serveis no essencials, que en molts casos no estaven preparades per a continuar oferint els seus productes o serveis sense un local físic on el públic pogués acudir.

 

Aquesta nova situació ha fet plantejar ràpidament la idoneïtat del model comercial aplicat fins ara. Poden les empreses continuar utilitzant aquest model tradicional per arribar al client final o, per contra, han de seguir una línia d’innovació i fer ús de totes les eines que tenen a la seva disposició per a poder adaptar-se a les noves necessitats i avançar?

 

Les dificultats del moment han obligat tot tipus d’empreses a suplir la presència física amb enginy per tal de mantenir el contacte amb els seus clients. Sens dubte, les noves tecnologies han estat un gran aliat a l’hora de reduir les distàncies i no són pocs els negocis que han aprofitat els avantatges de l’àmbit online per oferir-los solucions als seus problemes mentre no podien contactar de manera presencial.

 

Però, l’àmbit online és accessible a totes les empreses? És evident que aquelles empreses més grans, amb més capital i on la tecnologia i la innovació tinguin un pes més important poden estar més acostumades a utilitzar les eines d’aquest àmbit i més preparades tècnicament, però també és cert que ofereix una varietat tan gran de possibilitats que qualsevol tipus d’empresa en pot treure beneficis tenint un mínim coneixement d’Internet o de l'ús d’eines com WhatAspp  o Telegram, que amb la tecnologia adequada permeten que el client final pugui fins i tot pagar la seva compra directament des de WhatsApp. Les vendes a través de missatgeries instantànies suposen l’adopció del Comerç Conversacional, que és la quarta fase del comerç electrònic després de l'eCommerce per a PCs, el Mobile commerce, i l’App Commerce. El Conversational Commerce té un llarg recorregut a la Xina amb WeChat (la missatgeria líder d’allà), una revolució des del 2015 que ha permès la digitalització de tota mena de comerços, de forma senzilla, i que ha permès als compradors finals tenir tant la comoditat del canal com l’atenció personalitzada que ofereixen els petits comerços. No en va, a dia d’avui el 70% del comerç electrònic xinès no és que succeeixi al mòbil, sinó dintre de la mateixa missatgeria.

 

Altres empreses han aprofitat aquest moment per començar a repartir a domicili o per fer el salt al comerç electrònic. Aquest últim cas pot no ser viable per a empreses petites o que estan passant per dificultats financeres, ja que requereix una inversió inicial i coneixements tecnològics més avançats o bé professionals externs a l’empresa que se’n facin càrrec.

 

També han sorgit plataformes que han iniciat campanyes per a reactivar el comerç de proximitat. Amb aquestes campanyes es busca ajudar productors i venedors locals, posant-los en contacte amb compradors i creant així un teixit de proximitat que permeti a les empreses  disminuir els efectes econòmics negatius derivats d’aquesta crisi sanitària.

 

Aquestes són algunes mesures que les empreses han pres com a alternativa a la venda a la botiga física, però serà necessari veure com s’evoluciona, si realment es produeix un canvi radical del model comercial tradicional i si sorgeixen noves maneres de prestar servei als clients. Sens dubte tot un repte per endavant.

Irene Saguer

[email protected]

Dept. de Marketing TAX Economistes i Advocats

© Tax 2020 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}