El passat 1 de juliol es van complir tres anys des de l'entrada en vigor del Subministrament Immediat d'Informació (SII), en ple funcionament des de juliol del 2017. En el moment de la seva creació, semblava una eina nova i del tot revolucionària que havia arribat per a quedar-se i impulsar així la digitalització de l'IVA. La majoria dels clients i també dels assessors vam percebre el nou sistema com un perillós instrument de control de l’AEAT que reduïa dràsticament el poc marge de maniobra existent perquè en pocs dies calia remetre tota la informació continguda a les factures.
Implantar-lo va requerir un esforç enorme per part de les empreses obligades a adaptar els seus programes i a gestionar de manera diligent tota la documentació gairebé diàriament: l'objectiu és no sols enviar les dades en termini sinó enviar-les de la forma més correcta possible, utilitzant les claus i distincions requerides a cada tipus d'operació. En el mateix sentit, l’AEAT també ha fet un esforç important per a implementar el sistema amb versions i adaptacions posteriors intentant corregir els errors més evidents.
No obstant això, la veritat és que fins avui l’AEAT no està esprement veritablement les dades dels quals disposa.
La recopilació de dades funciona, però processar-les de manera correcta requereix eines molt eficaces de validació i encreuament de dades que encara no tenim.
El mes de febrer passat va arribar finalment, per a algunes empreses, el nou instrument anunciat des dels inicis com a esborrany de l'IVA, el Pre-303. L'eina és útil i facilita la revisió mensual de tota la informació enviada perquè ajuda a detectar els imports mal classificats. No obstant això, novament apareixen múltiples errors en els
encreuaments de dades perquè s'avisa que els clients i proveïdors han informat de factures que no consten als llibres i, una vegada analitzat detalladament, sí que estan informades però el sistema no les creua com cal.
Des de la nostra experiència, els procediments de comprovació duts a terme en els últims tres anys només puntualment han tingut per objecte la correcta consignació de la informació enviada. Per exemple, la indicació de la quota en la casella específica de “quota deduïble”, l'ús concret de les claus de factures rectificatives evitant utilitzar sempre la clau “R4-uns altres” o la correcta identificació de les causes d'exempció. Però, en general, els procediments de revisió d'IVA han tingut per objecte detectar factures que pel proveïdor o concepte podrien no ser deduïbles, de la mateixa manera que succeïa abans de l'entrada en vigor del SII.
La veritable diferència han estat les sancions. Malgrat haver esperat inicialment una allau de sancions per enviaments fora de termini i errors a les claus, la veritat és que no tenim constància que l’AEAT hagi sancionat els nostres clients per aquests motius. A més, fins i tot en diferents procediments de revisió de societats incloses al SII, en què s'acorda un menor IVA deduïble, l’AEAT no ha iniciat tampoc el procediment sancionador.
Amb tot, és cert que l'arribada del SII va suposar un esforç per a tothom i que, mensualment, requereix una revisió exhaustiva per part nostra per a detectar i corregir errors, però tres anys després podem dir que, en general, les conseqüències positives del SII superen les negatives que tanta por feien inicialment. Esperem que la tendència continuï sent positiva.
Mireia Llumà
Advocada. Departament fiscal de TAX
