Solem sentir que, a més hores de treball, més productius som. Però, això és cert? Hi ha un nou model de jornada laboral que està revolucionant la gestió empresarial. Es tracta de la setmana laboral de quatre dies.

Aquest nou model consisteix a redistribuir la setmana laboral perquè quedi repartida en només quatre dies de treball i tres de descans. Amb això, la jornada es podria allargar fins a deu hores per dia o bé reduir el nombre d’hores setmanals per a obtenir un dia extra sense haver d’anar a l’oficina. 

BENEFICIS

Aquest model es basa a oferir una millora en la qualitat de vida als treballadors. Aspira a donar-los un major equilibri emocional que repercuteixi en una millora del clima laboral. Els treballadors amb una vida laboral més ben conciliada amb la personal i la familiar haurien de tenir les idees més clares, menys estrès i millor interacció amb els seus companys. La conseqüència és tenir un empleat amb més interès per la seva feina i inserit en un ambient més agradable, humanitzat i motivat.

A més, idealment, l’empleat estaria incentivat a realitzar, durant el seu temps lliure, activitats que incrementin la seva productivitat, com les que tenen a veure amb la salut, la cultura i la formació.

Un altre efecte és el d’un empleat molt més productiu. Hi ha menys temps per a tirar endavant les tasques pendents i cal tenir més responsabilitat i sentit pràctic.

Un altre avantatge és la rebaixa en els costos de desplaçament a la feina, que es reduirien un vint per cent, ja que es passa de cinc a quatre jornades laborables.

AMENACES

És evident que augmenten els nivells de pressió al treballador per a completar el treball de cinc dies en quatre. La càrrega de treball continua sent la mateixa, però els empleats compten amb menys temps.

És una mesura complicada d’aplicar per a aquells que treballen amb dates de lliurament límit, empreses on el treball varia segons l’època de l’any, negocis estacionals...

Un problema clar són els horaris d’obertura del centre de treball. Es pot tancar aquest dia addicional de descans, però el lògic és crear nous torns de treball.

Aquests nous torns suposen assumir majors costos de relleu. Cada vegada que un empleat deixa el seu lloc poden existir tasques pendents i caps per lligar que cal explicar i comprendre. No obstant això, la cerca de solucions que mantinguin la coherència de l’activitat pot ser un repte organitzatiu molt enriquidor.

ELS CAPS TREBALLARIEN TAMBÉ QUATRE DIES PER SETMANA?

A ells els correspon bona part de les decisions més delicades davant dels imprevistos. Que puguin delegar en altres empleats és una mostra de confiança i que l’estructura organitzativa respon molt bé.

No obstant això, a moltes empreses existeix un elevat grau de dependència d’una o diverses persones clau i la seva absència és un problema.

De fet, bona part dels directius no acaben de desconnectar mai. Atenen tasques professionals mentre desenvolupen activitats quotidianes o en els seus moments d’oci i vacances.

De fet, la qüestió que més inquieta la majoria dels empresaris és que aquest temps lliure addicional acabi per obrir-los vies professionals fora de l’empresa. La por a la fugida de talent és, per aquest motiu, un dels principals obstacles a la setmana de quatre dies laborables.

En fi, jo crec que, sense ser un model fàcil ni totalment aplicable a totes les organitzacions, n’anirem veient la implantació de manera lenta però gradual, com ja està passant en països econòmicament més avançats.

 

Jordi Llach

Soci-Director de TAX

[email protected]
 

© Tax 2020 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}