La teva empresa s’està plantejant la recuperació de l’IVA que ja has ingressat d’unes factures que, finalment, han resultat impagades sense que el deutor hagi estat declarat en concurs.

Has revisat els requisits que exigeix Hisenda i has vist que, passat un any des de la data de l’operació (si la teva empresa va tenir un volum d’operacions inferior a 6.010.121,02 € l’any anterior podràs esperar que transcorri un any des d’aquesta data, o bé només 6 mesos) i abans dels 3 mesos següents, podràs instar el cobrament del deute bé mitjançant reclamació judicial o bé per mitjà d’un requeriment notarial al deutor.

(Respecte a la reclamació judicial, recorda que pots utilitzar el procediment monitori per a deutes de fins a 250.000 euros, procediment que és bastant àgil i ràpid i en el qual, tret que hi hagi oposició del deutor, no requereix l’assistència d’advocat i procurador).

La llei va introduir aquesta segona possibilitat fa uns anys a fi de flexibilitzar la recuperació de l’IVA, perquè moltes empreses preferien no presentar cap demanda judicial per por de perdre el client, o perquè es tractava de deutes de quantia escassa.

Doncs bé: si optes per aquesta segona opció, assegura’t que realitzes efectivament un requeriment notarial i no un altre tipus d’acta notarial, que poden ser més barates però que Hisenda no accepta.

El TEAC s’ha pronunciat recentment en contra d’una empresa que volia fer valer el seu dret a modificar la base imposable d’un impagat equiparant les actes de remissió de documents amb el justificant de recepció del deutor del requeriment notarial que marca la llei.
 

Requeriment notarial. En què consisteix? 

El requeriment notarial consisteix en una petició comminatòria al receptor a través d’un notari,  en el qual aquest haurà de deixar constància de la comunicació, del lliurament i també de la contestació que s’hagi donat al requeriment.

Mentrestant, en una acta de remissió de documents o de notificació, no existeix ni el caràcter intimidatori al receptor ni la possibilitat d’incorporar la seva resposta.

És per això que la flexibilització de la norma no permet tant com admetre aquestes actes com a  substitutes del requeriment notarial, perquè suposaria desvirtuar el sentit de la norma que és comminar (constrènyer) al cobrament del deute perquè el deutor realitzi les al·legacions que cregui convenients i destriar així si el venedor disposa encara del seu crèdit i, per tant, amb dret a modificar la base imposable d’acord amb l’article 80 de la LIVA o bé s’ha d’entendre extingit aquest crèdit, amb la qual cosa es tractarà d’una operació que queda sense efectes en el que es refereix a l’IVA.
 

A l’hora de la conducta per a instar el cobrament del deute, no te la juguis: opta per una reclamació judicial (procediment monitori si hi ha la possibilitat) o un requeriment notarial.

 

Juli Blasco

Economista Responsable departament fiscal TAX Barcelona Passeig de Gràcia

[email protected]
 

© Tax 2020 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}