Aquest decret s’emmarca dins d’una sèrie de mesures encaminades a lluitar contra la precarietat del nostre mercat laboral. En el preàmbul de la llei es pot trobar tota una argumentació relativa a compensar les mesures realitzades per l’anterior govern el 2012. Segons es recull en l’esmentat preàmbul, es va aconseguir una notable disminució del nombre d’aturats a l’Estat espanyol, però a costa d’una major precarietat laboral. 

Fa la impressió que la norma vol lluitar contra el frau en la jornada laboral introduint una obligatorietat en un registre que porta implícita una enorme complexitat d’execució per les diferents casuístiques dels diferents llocs de treball. 

En primer lloc, només s’exclouen d’aquest registre el personal d’alta direcció, treballadors autònoms i socis cooperativistes

Existeixen una gran quantitat de casos que poden plantejar problemes en aquest registre per les característiques dels seus propis treballadors. Per exemple, en el sector del transport ─on ja a través de les diferents normatives de la Direcció General de Trànsit, amb l’existència de tacògrafs─ es recullen les hores efectives de conducció i de descans preceptius. El sector serveis també presenta problemàtiques per les característiques de la seva activitat laboral (hostaleria, missatgeria...). Alguns tècnics funcionaris de l’administració també tenen una casuística de treball que en dificulta el control. Tots els sectors en què la feina impliqui diferents trasllats poden tenir problemes per a recollir de manera fidedigna el temps real de treball, que en definitiva és l’aparent finalitat del registre.  

La recent crisi ha obligat les empreses a realitzar diferents adaptacions per capejar les dificultats econòmiques. Una d’elles ha estat la reestructuració del tema laboral, pel que es refereix a equips més versàtils i menys específics en les seves tasques. Això ha comportat, en molts casos, que els horaris establerts gaudien d’una llibertat d’adaptació a favor de mantenir llocs de treball. Una sèrie de treballadors que podien efectuar diferents horaris en període de temps curts (setmanes, mesos i fins i tot dies). Això no significa que s’incomplís la normativa laboral ni l’Estatut dels Treballadors.  

Amb la introducció d’un registre s’enrigideixen les obligacions laborals sense que això repercuteixi en una menor precarietat laboral. 

Si s’analitza el comportament del mercat laboral en els últims anys, veiem que el descens de l’atur ha arribat de la mà d’una major precarietat. Això és senyal d’un augment en el frau laboral? Segons el meu mode d’entendre, clarament no. 

Un augment dels controls també comporta un descens de la productivitat i un increment de les despeses administratives (adquisicions d’equips de control, despeses de manteniment). 
No sembla que la solució al mercat laboral passi per un major control de l’horari efectiu, ja que el problema és molt més estructural. De tota manera, a TAX Economistes i advocats hem desenvolupat un sistema online i presencial per al registre de jornada dels treballadors amb l’objectiu que les empreses puguin complir amb la normativa vigent. 
 

Alfons Porro
Empresari i membre del Consell d’Administració de TAX

© Tax 2020 - Tots els drets reservats

{-- !! FnxSocial::whatsappchat('608 741 883') !! --}