El Reial decret-llei 6/2019, d’1 de març, ha modificat aspectes molt rellevants en matèria laboral i de Seguretat Social. Una de les modificacions més importants ha estat la regulació de les situacions de naixement i cura de menor ─que substitueix la de maternitat i paternitat─. Des de l’1 d’abril, en què van entrar en vigor aquests canvis, es produeixen una sèrie d’efectes jurídics laborals i de Seguretat Social que afecten tant la suspensió del contracte de treball, com la cobertura social. La repercussió econòmica també és rellevant, ja que aquestes prestacions, el 2018, han suposat més de 1.735 milions d’euros, xifra que s’incrementa amb la nova regulació.
Un dels primers aspectes a destacar n’és l’increment progressiu de la durada, i d’altra banda, el caràcter obligatori de la suspensió del contracte de treball per aquestes situacions. Les situacions protegides són les mateixes que les anteriors: el naixement, que comprèn el part i la cura de menor de dotze mesos, l’adopció, la guàrdia amb finalitats d’adopció i l’acolliment sempre que la durada no sigui inferior a un any, de menors de sis anys o de menors d’edat majors de sis anys amb discapacitat o que tinguin especials dificultats d’inserció social i familiar. D’altra banda, la redacció inclosa a l’article 48.4 i 5 de l’Estatut dels Treballadors, determinen una configuració jurídica d’obligatorietat, en determinar la norma que “seran obligatòries les sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part” tant per a la mare biològica, com per a l’altre progenitor, obligatorietat per igual durada que també es reprodueix respecte als supòsits d’adopció o acolliment. Conseqüència d’aquesta obligatorietat és la derogació del permís retribuït per naixement que regulava l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors, tota vegada que es produeix la suspensió del contracte de manera immediata després del part, l’adopció o l’acolliment, i per això, no és possible accedir al permís retribuït, derogació que s’ha d’interpretar que afecta també els permisos per aquesta causa que regularan els convenis col·lectius.
Respecte a la durada, es manté el mateix període per a la mare biològica en 16 setmanes, però s’incrementa per a l’altre progenitor i per als adoptants o acollidors fins les 16 setmanes, increment que es materialitzarà de manera progressiva a partir del gener del 2021.
Durant el 2019, en cas de naixement, l’altre progenitor té un període de suspensió de 8 setmanes; d’aquestes, 2 de caràcter obligatori després del part. El 2020, el període serà de 12 setmanes, 4 d’obligatòries. En aquests períodes transitoris, la mare pot optar per cedir algunes setmanes a l’altre progenitor. En cas d’adopció o acolliment, el 2019, cada persona treballadora, té 6 setmanes obligatòries i 12 per compartir entre les dues, com a màxim 10 per a una. El 2020, la durada del període voluntari s’amplia a 16 setmanes per repartir entre els dos. El criteri de l’INSS és interpretar que en els supòsits que no s’utilitzin els períodes obligatoris de la forma prevista, no es poden utilitzar posteriorment les setmanes de gaudi voluntàries.
Un altre dels canvis rellevants és la flexibilitat en utilitzar les setmanes no obligatòries, ja que en tots els supòsits, el gaudi pot ser fins als 12 mesos d’edat del nascut, o posteriors a l’adopció o acolliment; és possible utilitzar-les de manera fraccionada per setmanes, tot i que cal avisar l’empresa amb 15 dies d’antelació. La durada assenyalada s’amplia en cas de naixement, adopció o acolliment múltiple, o en casos de discapacitat del nascut, adoptat o acollit en dues setmanes, una per a cada persona, i no serà possible acumular l’increment en una de sola, excepte en els casos de famílies monoparentals.
Es manté, així mateix, l’increment del període en cas d’hospitalització del nascut per un període superior a 7 dies, sempre que es produeixi en els 30 dies següents al part. L’increment és per la durada de l’hospitalització, amb un màxim de 13 setmanes. Aquest increment, a diferència del que passava en la normativa anterior, s’aplica als dos progenitors. Rellevància, així mateix, es produeix en cas de gestació superior a 6 mesos o mort del nascut, atès que els progenitors poden utilitzar ─si ho desitgen─ la suspensió fins a les 16 setmanes ordinàries.
L’ampliació de la durada d’aquestes situacions comporta no obstant això un increment en les despeses empresarials de la Seguretat Social en augmentar els períodes en què es manté l’obligació de cotitzar sense que existeixi la prestació de serveis. La utilització fraccionada per setmanes també pot motivar dificultats organitzatives en algunes empreses, quan sigui necessari substituir el treballador o treballadora.
Antonio Benavides Vico
Inspector de Treball i Seguretat Social
