Permeteu-me començar aquest escrit relacionant diferents titulars apareguts en diversos mitjans de comunicació. El primer d’ells a Expansión, el dia 25 de maig: “Hacienda ‘asusta’ a pymes y autónomos: ‘Lo sabemos todo’”. El segon, el dia 6 de juny, a l’edició digital de La Vanguardia: “La Generalitat publicarà la llista de morosos a la Hisenda catalana”. El tercer, el 10 de juny, també a Expansión: “Hacienda ya sanciona a grandes empresas por el IVA en tiempo real”.

Tots coincideixen en l’objectiu de l’Administració, d’aclaparar (o, directament, espantar) les persones que han iniciat un projecte d’emprenedoria o bé tenen la responsabilitat de conduir una empresa. 

Aquestes notícies venen suportades per accions realitzades amb anterioritat. Un exemple: l’enviament de cartes en què es transcriuen els imports que s’han abonat en un compte corrent bancari (sense restar, per exemple, els cobraments procedents d’un préstec) i es comparen amb els informats a les declaracions d’IVA. És a dir, no s’han descomptat les operacions financeres comentades, o els traspassos entre comptes o les devolucions de rebuts o xecs que es tornen a presentar al cobrament. 

En aquestes comunicacions també es compara algun indicador: resultat sobre vendes (interessat/ada versus sector). Hauríem de recordar en aquest apartat el fet que, sovint, les companyies realitzen diferents activitats i, per tant, no s’estan estudiant xifres homogènies.  

La pressió exercida per l’Administració Tributària estatal no ha deixat de créixer des de la creació de la figura de l’impost sobre el valor afegit (1986), amb el ministre d’Hisenda Miguel Boyer i  Josep Borrell, com a secretari d’estat, utilitzant com a càstig exemplificador  les sancions a diferents personalitats de la vida pública. Sistemàtica que, trenta anys més tard, està plenament en vigor. Ara també s’hi afegeix l’Administració Tributària catalana. D’entrada, fent públics els noms de les persones que tenen un deute superior a la xifra d’un milió d’euros. Fàcilment es dedueix que hi haurà altres iniciatives legals que veuran la llum seguint l’exemple de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. 

Davant d’aquesta situació, més enllà del compliment “rutinari” que comporta el calendari normatiu, en general, i tributari, en particular, més que mai, és indispensable comptar amb un “company de viatge” que se situï al costat de l’empresa oferint un suport i un acompanyament professional. I ara més que mai, també, aquest acompanyament ha de ser visible i tangible. És a dir, les declaracions són la punta de l’iceberg (el 20% que sura sobre l’aigua), el 80 % restant (el que no es veu) ha de passar a ser l’assessorament i l’acompanyament professional a les empreses. 

Tenir la confiança que hi ha una metodologia, una manera de fer, una vocació de servei, un equip de persones (que no conjunt o grup) que persegueix tant la maximització de la seguretat, per una part, com per l’altra l’optimització dels costos, és absolutament crític. Cal, des de l’empresa, gerenciar-lo, gestionar-lo. Des de Tax Economistes i Advocats acceptem el repte!  

 

Francesc Pérez
fperez@tax.es
Soci Director de TAX 

© Tax 2019 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?