Un dels comentaris més habituals entre els professionals de l’assessorament tributari és la inseguretat jurídica amb què realitzem la nostra activitat en els darrers anys. 

Els despatxos professionals hem vist com, a pesar d’intentar actuar sempre segons el criteri manifestat per l’Administració Tributària, contínuament ens trobem amb la sorpresa que el criteri de l’Administració pot canviar sobtadament i hem de passar a assessorar els nostres clients d’una manera totalment contradictòria amb l’anterior, amb la dificultat que suposa explicar als afectats aquests canvis, moltes vegades inexplicables.

En ocasions, han estat canvis normatius amb una redacció poc precisa i ambigua, que el contribuent ha hagut d’aplicar sense, de vegades, tenir la certesa de quin era el criteri de l’Administració fins que aquesta no s’ha pronunciat un temps més tard. 

El legislador també ens té acostumats a canvis normatius constants que en dificulten l’aplicació i la coherència.

En altres moments, ha estat la Inspecció qui ha aplicat una nova interpretació de la norma sobre uns fets concrets que ha suposat que els contribuents afectats tinguessin el risc de ser inspeccionats pels exercicis no prescrits, pels fets realitzats en el passat, la qual cosa ha requerit ─per part nostra─ estudiar cada cas per a determinar la millor actuació possible.  

En alguns casos, han estat els tribunals els que han resolt a favor del contribuent i han obligat l’Administració a canviar el seu criteri. 

El que agreuja encara més la inseguretat jurídica és la lentitud amb què es tracten aquests temes en els tribunals i la lenta resolució de les consultes vinculants a l’Administració, fet que pot suposar haver estat aplicant una interpretació de la norma que després es resol d’una forma diferent.

Un dels casos que tots els del sector recordem és la forma amb què han de tributar les retribucions dels administradors de les societats, qüestió que va ser durant anys un tema de discussió sobre com fer-ho correctament en funció dels canvis normatius i de criteri que s’anaven alternant. O el canvi sobtat de tributació de les societats civils, que passaven de tributar al règim d’atribució de rendes en IRPF a fer-ho per l’impost sobre societats,  segons si tenien objecte mercantil o no i la confusa interpretació d’aquest concepte; o els canvis d’interpretació encara no resolts sobre l’aplicació de l’IVA segons quin sigui el significat del concepte de les subvencions vinculades al preu.

Des de finals de l’any passat en tenim nous exemples, ja que el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que ha establert que les prestacions públiques per maternitat de la Seguretat Social estan exemptes d’IRPF. Aquest criteri és contrari al que ha estat aplicant fins ara l’Administració Tributària, encara que el 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ja havia dictaminat a  favor d’una mare treballadora. 

Un altre cas polèmic ha estat el de l’impost sobre actes jurídics documentat dels préstecs hipotecaris. El canvi de criteri del ple del Tribunal Suprem davant les resolucions contradictòries sobre qui havia de pagar aquest impost i resolent finalment que aquest impost l’havien d’assumir els prestataris/clients, i el posterior Real decret-llei 17/201, de 8 de novembre, promulgant el contrari, ha suposat que  per a les operacions realitzades a partir del 10 de novembre seran els prestamistes/entitats de crèdit els qui assumiran el cost fiscal de les hipoteques, mentre que les operacions realitzades amb anterioritat a aquesta data ho ha d’assumir el prestatari, de manera que s’impedeix a aquest la possible reclamació de les quantitats pagades indegudament ─en cas que s’hagués resolt el contrari─.

Tot això suposa un esforç addicional en intentar aplicar correctament la normativa, molta  inseguretat per la incertesa en interpretar-la, confusió en nosaltres, els professionals, i en els nostres clients en comprovar com l’Administració defensa unes postures que després s’ha demostrat, en no poques ocasions, que  són perfectament modificables i molta conflictivitat en un intent de defensar els interessos dels nostres clients.

 

Bettina Martínez
bmartinez@tax.es
Sòcia-Directora de TAX Olot

© Tax 2019 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?