Sovint, clients estrangers que disposen de finques a Espanya acudeixen als nostres despatxos per dubtes relacionats amb la gestió i l’administració d’aquestes finques. Una de les casuístiques habituals és la tramitació d’herències de no residents per béns que es troben a Espanya. 

Fins fa pocs anys, la normativa espanyola de l’impost de successions i donacions no permetia aplicar, en els casos d’hereus no residents, els tipus i bonificacions que les diferents normatives fiscals de les comunitats autònomes havien anat aprovant per als seus residents locals, i els obligava a presentar l’impost de successions davant la Hisenda espanyola (competent en herències de no residents) i a pagar la normativa estatal, que té uns tipus elevats i molt poques reduccions i bonificacions.  

L’any 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència a on considerava que el tracte que rebien els no residents era discriminatori perquè vulnerava l’article 63 del Tractat  de Funcionament de la Unió Europea,  ja que obligava els no residents a pagar el tipus estatal en comptes del tipus de la comunitat autònoma, i això era contrari a la prohibició de la restricció de lliure moviment de capitals entre els països de la Unió, i entre aquests i països tercers. 

Arran d’aquesta sentència, l’Estat espanyol es va veure obligat a modificar la normativa de l’impost de successions i, a partir de l’1 de gener de 2015, es va permetre que els no residents comunitaris (entesos com a tals els ciutadans residents a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu) poguessin aplicar els beneficis fiscals de la comunitat autònoma. Aquesta modificació legislativa, però, va deixar de banda els no residents extracomunitaris, a qui se’ls continuava aplicant el tipus estatal pels béns heretats a Espanya. 

No obstant això, aquest any 2018 s’han dictat diverses sentències del Tribunal Suprem (entre d’altres, les sentències de 19/02/2018, de 21/03/2018 i 22/03/2018) ─referides a hereus residents a Canadà, Costa Rica i Suïssa─, que han conclòs que els residents extracomunitaris han de tenir el mateix tracte fiscal que els comunitaris en relació a les herències per béns situats a l’Estat espanyol, ja que la prohibició de la restricció de lliure moviment de capitals també afecta països tercers de fora de la Unió Europea. Aquestes sentències, per tant, el que venen a dir és que els no residents extracomunitaris tenen dret a aplicar, igual que els no residents comunitaris, els tipus i bonificacions de les comunitats autònomes per les herències dels béns situats a Espanya. 

Tot i que els no residents, siguin comunitaris o extracomunitaris, hauran de continuar presentant la declaració de l’impost de successions a la Hisenda estatal (que continua tenint les competències en aquesta matèria), sí que aquesta jurisprudència permet aplicar, per tant, per a les noves herències que es tramitin ara, els tipus, les reduccions i les bonificacions de la comunitat autònoma. A més a més, s’obre una finestra per a poder reclamar, via devolució d’ingressos indeguts, la diferència entre l’impost estatal i el comunitari  pagats pels extracomunitaris per herències no prescrites.

 

Natàlia Salleras
TAX Legal Advocats
nsalleras@tax.es

© Tax 2018 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?