Des que la llei 31/2014, de 3 de desembre, per la millora del govern corporatiu, va introduir importants modificacions en la normativa sobre la remuneració dels administradors, aquest ha estat un tema molt controvertit, que ha generat diferències d’interpretacions i molts dubtes al respecte, al regular-se la matèria en dos articles diferents (art. 217 i 249 de la Llei de Societats de capital -LSC en endavant-). 

Dit això, la doctrina majoritària i la DGRN entenien que existia un doble règim retributiu dels administradors: 

  • El primer, en base a l’Art. 217 de la LSC, la Junta General només havia d’aprovar la retribució màxima que podien percebre els administradors “en la seva condició com a tals”, entenent que aquesta previsió únicament incloïa les funcions deliberatives, que quedaven afectades per la “reserva estatutària”. 
  • El segon, en base a l’art. 249 de la LSC, entenien que el règim retributiu dels Consellers Delegats o amb funcions executives escaparia d’allò disposat a l’article 217 de la LSC i quedaria regulat per l’article 249 de la LSC, de manera que n’hi hauria prou amb recollir aquest règim retributiu en el contracte subscrit amb el Conseller Delegat o executiu, sempre que aquest fos aprovat respectant el procediment previst a aquest efecte. 

En resum, consideraven que els articles 217 i 249 de la Llei de societats de Capital s’havien d’interpretar de manera alternativa, a l’haver-hi una diferència entre la retribució que els consellers podien percebre per les seves funcions deliberatives (en la seva condició com a tals, en termes de l’article) amb respecte a les retribucions percebudes pels Consellers que exercien funcions executives, entenent que la Junta General únicament havia d’aprovar les primeres. 

De la mateixa manera, s’entenia que els Estatuts Socials únicament havien de preveure la retribució de l’òrgan respecte a les funcions deliberatives i fixar tots els conceptes pels quals es podien obtenir aquestes retribucions, excloent d’aquesta reserva estatutària i de l’acord de la Junta les retribucions percebudes per les funcions executives. 

Doncs bé, la Sentència del Tribunal Suprem de 26 de febrer del 2018 s’aparta del que la doctrina científica i la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) interpretaven fins a la data, i estableix que els articles 217 i 249 de la Llei de Societats de Capital (LSC), s’han d’aplicar de manera acumulativa, i no alternativa, concloent que tota retribució percebuda per un administrador/Conseller ha de quedar subjecte a la “reserva estatutària” prevista a l’article 217 de la LSC.

El Tribunal Suprem sosté que el concepte de retribució dels administradors “en la seva condició com a tals” inclou tant la retribució de les funcions deliberatives, representatives i executives, per tant, el règim d’aprovació de les retribucions dels consellers que exerceixen funcions executives no es limita al règim de l’article 249 de la Llei de Societats de Capital, això es, a l’exigència d’un contracte aprovat per una majoria de dos terços pel propi Consell, sinó que a més, s’ha de sotmetre al règim de l’article 217 de la LSC, és a dir, constància en els estatuts i d’acord als límits establerts per la Junta General. 

Per això, d’acord amb aquesta nova interpretació del Tribunal Suprem sobre el sistema de retribucions dels administradors previst a la Llei de Societats de Capital, d’ara en endavant, la retribució de qualsevol Administrador / Conseller (incloent els que exerceixen funcions executives), haurà de superar els tres nivells següents: 

Primer nivell: Reserva estatutària.
El primer nivell fa referència al fet que necessàriament els Estatus socials han d’establir el caràcter gratuït o retribuït del càrrec i, en aquest últim cas, cal fixar estatutàriament el sistema de retribució (ja siguin executius o no) detallant els conceptes retributius a percebre. 

Segon nivell: Acords de la Junta General.
L’obligatorietat que la Junta General estableixi l’import màxim  de remuneració anual dels administradors (incloent els que ostenten funcions executives) 

Tercer nivell: decisions de l’òrgan d’administració. 
Propi òrgan d’administració, que tindrà la facultat de distribuir la retribució màxima aprovada per Junta entre els diferents administradors. 

En conclusió, a partir d’ara, tota retribució percebuda pels Consellers delegats o personal amb funcions executives, haurà de respectar el límit màxim anual establert per la Junta General, i els seus conceptes s’hauran d’ajustar al “marc estatutari”. 

 

Simón Fernández
TAX Legal Advocats
sfernandez@tax.es

© Tax 2018 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?