El desenvolupament evolutiu d’una empresa comença el mateix dia que un emprenedor té una idea relacionada amb un servei o producte  per cobrir una necessitat detectada existent o prevista.

En una primera etapa, tot es centra en el producte o servei i com aquest va millorant en la seva funció de ser acceptat per un mercat  concret.

Moltes vegades, es creu que el fet de tenir un bon producte o servei és sinònim de què l’empresa tingui èxit. I això no és així.

A mesura que el producte es va desenvolupant, al seu voltant s’ha de conformar  una idea de negoci que, a la vegada, ha de donar lloc a una idea d’empresa on temes com organització, departaments, costos, comptabilitat, relacions laborals, compliments normatius, fiscalitat etc. van apareixent a l’horitzó.

En la majoria dels casos,  l’emprenedor que ha iniciat el projecte n’és un gran coneixedor, però no domina molts dels aspectes i necessitats que van sorgint en el procés que va de convertir aquest producte, servei o idea en una empresa, amb tots els seus condicionants. 

Amb el mateix desenvolupament de l’empresa sorgeix la necessitat de tenir professionals en àmbits tan concrets com la comptabilitat, la informàtica, els recursos humans,  el màrqueting, la producció, etc. que, en molts casos, tenen perfils absolutament diversos, ja que poden ser totalment diferents els uns dels altres.

Si bé és cert que, depenent de la dimensió  que l’empresa va adquirint,  aquestes àrees funcionals poden ser externalitzades, arriba un moment que aquestes funcions professionals, o almenys algunes, han de estar internalitzades dins de l’organització. 

De tota manera, hi ha una cosa que considero fonamental,  que és la interrelació entre els diversos professionals dels diferents àmbits. Aquests poden tenir diferents capacitats, però han de tenir un nexe comú. Els acadèmics que han estudiat el tema han trobat diferents nomenclatures per a poder explicar-ho: MISSIÓ – CULTURA EMPRESARIAL – VISIÓ - etc. 

Els professionals responsables dels diferents àmbits s’han de relacionar entre ells   amb un  concepte de client o proveïdor  intern. Això vol dir que cada un dels diferents àmbits ha de donar servei als altres com si es tractés d’un client o proveïdor extern. Per exemple: l’àrea de comptabilitat ofereix un servei d’informació perquè el departament d’I+D+I tregui conclusions que li serveixen per a optimitzar el seus recursos; el departament de vendes ofereix visions del mercat que serveixen per al departament de producció, etc.

Per tant, podem concloure que és molt important que els professionals dels diferents àmbits s’ocupin de la seva àrea, però sense perdre de vista una visió global dels objectius fixats per la direcció, tant en l´àmbit que els pertoca, com en els objectius globals conjunts que tota empresa ha de tenir.


Alfonso Porro García 
Empresari i soci de TAX

© Tax 2018 - Tots els drets reservats

Tax
En què podem ajudar-te?